La UdG fa vint anys mirant cap al futur
El 12 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la Universitat de Girona
Setmana de debats i actes culturals, lúdics i esportius
La Universitat de Girona compleix avui vint anys. El 12 de desembre del 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la Universitat de Girona (UdG), que va començar aquell dia el llarg camí fins arribar on és avui: una institució que ha canviat la ciutat que l'acull gràcies en part als milers d'estudiants que hi han estudiat.
Actualment la universitat gironina té 14.746 matriculats en algun dels quaranta estudis de grau, els trenta màsters oficials, i els cinc programes de doctorat. La UdG té tres campus: un al Barri Vell; un altre, el més extens, a Montilivi; i un darrer al centre. A més, disposa de diversos centres adscrits que ofereixen estudis que tenen la validació universitària. La UdG també té un espai dedicat a la recerca i a l'empresa, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, inaugurat el 2007 i que, des de l'octubre, és un Campus Euromediterrani d'Excel·lència en turisme i aigua.
Aquest vintè aniversari, però, coincideix amb un moment delicat per a totes les universitats, i concretament per la UdG. La crisi econòmica i les retallades pressupostàries del govern de la Generalitat han afectat considerablement el pressupost de la UdG, que s'ha vist obligada a endarrerir projectes de futur, i a aplicar una política d'austeritat en els seus comptes. Malgrat això, la institució continua mirant el futur i ha decidit fer el que calgui per mantenir la qualitat de la seva oferta educativa, encara que això pugui suposar aprimar la universitat i haver de reduir l'oferta docent, si és necessari.
Nadal, Batlle i Geli
Al llarg dels vint anys d'història, la Universitat de Girona ha tingut tres rectors. En un primer moment es va situar al capdavant Josep Maria Nadal, que va ostentar el càrrec durant deu anys (des del 1992 fins al 2002). El va substituir Joan Batlle, rector des del 2002 fins al 2005. I des d'aleshores i fins a l'actualitat, Anna Maria Geli n'és la rectora.
Tots tres participaran en els actes de commemoració del vintè aniversari, que s'inicien avui mateix i s'allargaran tota la setmana. Seran actes de caire lúdic i festiu, esportiu i també cultural i institucional.
Aquest matí, davant la Facultat de Ciències, se celebrarà la Fira d'Associacions i Serveis de la UdG. Al mateix lloc, al migdia, els Xoriguers, castellers de la UdG, faran una actuació. A dos quarts de dues de la tarda les activitats es traslladaran a la seu del rectorat, a l'edifici de Les Àligues, on es farà un petit concert instrumental a càrrec d'estudiants de la mateixa universitat.
Demà a dos quarts de vuit del vespre es presentarà al Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona el llibre Universitat de Girona: Història, Arquitectura i Patrimoni. Es tracta d'un recull de textos i imatges que descriuen el procés de creació i consolidació de la UdG i dels seus campus.
Present i futur, a debat
Dimecres els actes tindran un contingut essencialment esportiu, amb una jornada solidària de tornejos de pàdel, tennis, futbol 7 i bàsquet 3x3 a les instal·lacions esportives de Montilivi.
El futur de la institució serà objecte de debat dijous a la tarda (a les set) al Caixafòrum de Girona. Una taula rodona amb els doctors Sergi Bonet, Joan Miró, Pere Mutjé i Lluís Pallí –tots quatre membres de la comissió gestora de la UdG el 1992– farà una anàlisi del present i el passat i propostes de futur. Finalment dissabte hi haurà una altra jornada esportiva, per al personal docent i investigador i el d'administració i serveis.
Precedents amb més o menys vida des del 1446
De centres superiors d'estudis a Girona hi ha hagut molts precedents en els últims sis-cents anys. Alguns, amb menys vida que d'altres i sotmesos a les retallades, i no pas pressupostàries. La UdG és hereva de l'anomenat Estudi General, creat pel rei Alfons el Magnànim el 1446. El rei va concedir a la ciutat el privilegi d'atorgar títols de gramàtica, retòrica, filosofia, teologia, dret i medicina.
Aquella iniciativa docent pionera va anar a càrrec dels síndics municipals i de l'Església, però les classes no van començar oficialment fins al 1572, a l'entorn del que es coneix com a edifici de Les Àligues. Aquella aventura va durar fins que va entrar en escena Felip V, un rei de record funest per a Catalunya. El 1717, amb el Decret de Nova Planta, el rei borbònic va ordenar el tancament de tots els estudis universitaris catalans, que van ser centralitzats a Cervera (Segarra). Més tard, entre el 1869 i el 1874, la Universitat Lliure va prendre el relleu de l'antic Estudi General. Aquella universitat, afavorida per la Revolució del 1868, depenia de la Universitat de Barcelona i oferia estudis de Dret i de Farmàcia. En el segle XX hi ha les bases de l'actual UdG. El naixement del Col·legi Universitari de Girona, depenent de la UAB, i de l'Escola Politècnica Superior, que formava part de la UPC, van permetre recuperar l'Estudi General. I en el segle XXI, a les onze menys cinc minuts de la nit del 12 de desembre de 1991, la UdG va viure el primer dia.