Una cursa de fons

Pau Vilardell i Aida Palacín són dos dels estudiants de la primera promoció de medicina de la UdG. Vilardell, de Banyoles, valora sobretot dos factors: “La proximitat amb ells [els professors] i el fet de treballar en equip, que és el que permet aquest mètode.” El mètode és el d'aprenentatge basat en problemes (ABP). “Treballar així des de fa sis anys permet ser autocrític i obliga a aportar arguments. Tot ho hem de referenciar i justificar”, assenyala.

El mètode ABP és un dels trets distintius de la facultat del carrer Emili Grahit. El metge de família Ferran Cordón és un dels professors. Explica que l'ABP parteix d'un cas clínic. “És una metodologia que s'adapta molt al que faran com a professionals quan ells acabin. Parteixen d'un problema clínic i busquen com el poden resoldre. Defuig molt les classes magistrals. Treballem amb grups de pocs alumnes, deu o onze, i un tutor”, afirma Cordón, antic director territorial de Salut.

El mètode va arrencar amb l'inici dels estudis a Girona, el 2008. A Holanda i al Canadà han estat els pioners. “Són la nostra referència”, detalla el doctor Cordón, que imparteix, entre altres assignatures, els mòduls de salut pública i entrevista clínica.

Palacín va començar medicina a la UAB, on hi havia més classes magistrals, i està satisfeta de ser més a prop de casa i haver triat la UdG. “Aquí ets tu [l'alumne] el que presenta el cas i el que discuteix amb el grup. No només has de conèixer la malaltia o el cas, sinó que ho has de saber presentar. Vaig trobar més suculent que puguem discutir una qüestió amb el tutor, que és l'expert. Cadascú ha de buscar una font d'informació i ser crític. Em va agradar molt”, exposa l'estudiant, de Lloret de Mar.

Amb l'ABP, els estudiants no fan cinc assignatures de cop, sinó que en van fent, successivament, una rere l'altra. “Comencem una assignatura i hi estem ficats al cent per cent. Primer estàs concentrat en una cosa i després en una altra”, exposa Palacín. “La diferència és que sempre estem en tensió. Altres facultats tenen exàmens al febrer i al juny, i noten el canvi entre els mesos d'estudi i els mesos previs als exàmens. Aquí tenim un examen cada quatre setmanes, però es té menys pressió perquè són de temari més reduït”, detalla Vilardell.

El banyolí, que es voldria especialitzar en cardiologia, diu que cal ser constant. “Com que és de sis anys, la carrera de medicina és una cursa de fons. No has de fer mai grans esprints, és un treball de formigueta, de mica en mica. L'exigència sempre hi és, permanent i contínua.”