L'absentisme, el maldecap de Badalona

No fa gaire un programa social va permetre fer una revisió bucodental a tots els nens d'una escola de primària del barri de Sant Roc, a la zona sud de Badalona. Els especialistes que s'hi van desplaçar van acabar la seva tasca molt abans del pronosticat. Les aules, aquell dia, estaven força buides. Lamentablement, la imatge es repeteix sovint. La zona sud de Badalona és el lloc de la ciutat on es concentra més absentisme. Una tercera part dels veïns d'aquesta zona són d'ètnia gitana, el col·lectiu que, per norma general, falta més a les aules.

Combatre la xacra de l'absentisme ha estat, des de fa molts anys, un dels cavalls de batalla de les administracions, tot i que les xifres més optimistes que s'han fet públiques en els últims deu anys no han baixat del 25% d'alumnes absentistes en l'educació primària. Actualment els experts de la zona alerten que la crisi havia fet proliferar aquest fenomen i el mateix govern local del PP admet que la situació és preocupant. Un informe de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència ja advertia l'any 2012 que el deteriorament de les famílies més vulnerables feia que l'absentisme es disparés. I Badalona no n'és l'excepció.

A la zona sud, només la meitat dels nens i adolescents entre 3 i 16 anys assisteixen amb regularitat a les aules. Un de cada dos, per tant, fa campana a l'escola. No tots, però, segueixen les mateixes pautes de comportament. Entre aquest 50% s'hi comptabilitzen els absentistes crònics (mai o gairebé mai trepitgen l'aula) però també els casos esporàdics. A infantil i primària, els percentatges baixen però a la secundària, sobretot si es pren en consideració el sector femení, la situació és dramàtica. Aquí l'absentisme es dispara fins al 80%, comptabilitzant tots els extrems. Des del Consorci Badalona Sud (òrgan integrat per l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat) se segueixen amb especial dedicació 20 casos “gravíssims”, en paraules del seu gerent, Venanci Saborit. En el cas de primària, els esforços s'han intensificat en 117 casos, “bé per la gravetat que representen o bé perquè són recuperables”. No són pas els únics. Tot i que segons la pauta del Departament d'Educació un nen absentista és aquell que falta un mínim d'un 25% de les hores a l'escola, al consorci la barrera està situada en el 10%, segons explica el seu gerent.

Les administracions són conscients de l'abast del problema. Sembla que el govern local del PP hi vol posar fre (el primer any del seu mandat, l'absentisme va créixer després de quatre anys consecutius de descens) i aquests dies està treballant en l'elaboració d'un protocol d'actuació.

Al ple municipal del mes de març ja es va aprovar una modificació de l'ordenança de civisme. S'hi pot llegir: “Depenent de les circumstàncies, els agents de l'autoritat acompanyaran els nens que durant l'horari escolar siguin al carrer al seu domicili, a l'escola o també a una dependència municipal, on els pares hauran de signar l'acta dels fets.” Després aquest document s'enviarà a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.

Tot i que la modificació està aprovada des del 25 de març, en les últimes setmanes de curs no es va traslladar cap nen absentista a una instal·lació municipal, segons admet el regidor d'Educació, Juan Fernández (PP). “La mesura la tenim preparada però s'aplicarà paral·lelament al protocol d'actuació que volem portar al ple de setembre”, detalla. Aquest document, que està en la fase final d'elaboració i encara s'ha de discutir amb la resta de grups, aposta per la via pedagògica, per reconduir les situacions, però en paral·lel, preveu un pla alternatiu, amb mesures més contundents. Es manté la idea de multar les famílies reiteratives (l'anterior govern del PSC, CiU i ERC ja va fixar multes de 3.000 euros que mai no es van arribar a posar), de derivar els casos més flagrants a la fiscalia de menors (tampoc no va funcionar en el període anterior al PP) i, segons Juan Fernández, s'està estudiant si, legalment, poden retirar els ajuts socials a les famílies que no porten els nens regularment al centre escolar de referència. Una comissió vetllarà pel compliment del pla, que “servirà per ordenar totes les actuacions en matèria d'absentisme i per definir quin paper juga cada agent implicat”, sosté el regidor del PP, que reconeix haver detectat que el problema “és greu”.

Caldrà fer un esforç titànic per reconduir la situació, però el gerent del Consorci Badalona Sud, que s'ha estrenat aquest any en el càrrec, ho té clar. Aquesta lluita “és un dels grans reptes que m'he fixat, juntament amb la millora dels hàbits alimentaris –diu que hi ha més malnutrició que desnutrició– i la millora de l'ocupabilitat entre el jovent”.

Per lluitar contra l'absentisme, un dels camins que ja s'està seguint és el d'arribar als pastors de l'esglésies evangèliques per tal que facin arribar el missatge que anar a l'escola és necessari. Venanci Saborit aposta, a més, per introduir canvis en la metodologia de les escoles: “Potser l'aritmètica s'ha d'explicar entorn d'una pilota de futbol o d'una classe de flamenc”.