Mig segle tractant de salvar els cosins
-
Jane Goodall A LA SEU DEL SEU INSTITUT DE RECERCA, A GOMBE, AMB EL XIMPANZÉ CONEGUT COM A FREUD, EN UNA POSICIÓ QUE RECORDA A ‘EL PENSADOR', DE RODIN JANE GOODALL INSTITUTE. -
El prestigiós científic Louis Leakey VA ENCARREGAR A JANE GOODALL, L'ANY 1960, QUE PARTICIPÉS EN ELS SEUS ESTUDIS SOBRE ELS XIMPANZÉS JGF.
Els avenços científics i les noves tecnologies s'estan convertint en els millors aliats en la defensa d'espècies amenaçades com els ximpanzés. Els sistemes d'informació geogràfica, les imatges captades per satèl·lit i el seguiment per control remot dels moviments dels animals permeten en l'actualitat completar amb èxit els programes de protecció que s'estan portant a terme en diferents punts de l'Àfrica, explicava ahir a la revista Nature la primatòloga britànica Jane Goodall pocs dies abans de celebrar el 50è aniversari de l'inici del seus estudis sobre els ximpanzés.
Quan va arribar al parc nacional de Gombe, a Tanzània, Jane Goodall tenia 26 anys i el seu equip per estudiar els animals salvatges estava format exclusivament per uns prismàtics i un bloc de notes. Mig segle més tard, la supervivència dels ximpanzés es troba més amenaçada que mai i les noves tecnologies s'han convertit en eines imprescindibles –també– en el treball dels ecòlegs i els naturalistes.
Jane Goodall va néixer a Londres el 1934 en una família modesta i des de ben petita va mostrar un interès extraordinari per la vida natural, tot i que no va poder cursar estudis universitaris durant la seva joventut. La seva biografia oficial explica que quan tenia dos anys el seu pare li va regalar un mico de peluix –Jubilee– que durant molt de temps es va convertir en el seu company inseparable. Encara ara, als seus 76 anys, Goodall es presenta sempre a les entrevistes i sessions fotogràfiques amb un petit ximpanzé de joguina als braços.
El seu somni de viure de prop la natura es va començar a fer realitat quan tot just tenia 23 anys i una amiga la va convidar a anar a Nairobi a visitar les propietats de la família. A Kenya, Jane Goodall va poder entrar en contacte amb el prestigiós antropòleg Louis Leakey, i poc més tard va aconseguir convertir-se en una de les seves ajudants en el seguiment dels grans primats, junt amb Dian Fossey (goril·les) i Birute Galdikas (orangutans).
El 14 de juliol del 1960, Jane Goodall arribava al Parc Nacional de Gombe per iniciar una carrera científica que encara es manté oberta. Com a curiositat del viatge de fa ara mig segle, Goodall sempre recorda que, durant els tres primers mesos, va haver d'estar acompanyada per la seva mare perquè les autoritats locals no permetien que una noia jove i de raça blanca visqués sola en plena natura.
Les amenaces continuen
Els coneixements científics sobre la vida dels ximpanzés han crescut durant les últimes cinc dècades de forma espectacular. Lamentablement, també s'ha multiplicat la decadència de les poblacions d'aquesta espècie, bàsicament, per culpa de l'acció dels humans.
Durant els primers anys d'estada a l'Àfrica, Jane Goodall va haver de dedicar bona part dels seus esforços a aprendre a observar les poblacions d'animals salvatges.
Després va començar a entendre'n algunes de les conductes i va publicar els primers estudis que demostraven que ximpanzés i humans compartim moltes més habilitats i estructures mentals del que es creia antigament. A partir dels anys 1980, a més, la primatòloga britànica establerta al cor d'Àfrica va descobrir la gravetat de les amenaces que afecten la major part de les poblacions de ximpanzés. Així, l'Institut Jane Goodall, creat el 1977 amb els objectius de recerca i educació, va posar en marxa el 1994 un programa (TACARE) que integra tots els elements socioeconòmics i de desenvolupament local que haurien de garantir la supervivència dels ximpanzés al mateix temps que es facilita la vida digna per a les poblacions humanes de la zona.
Durant les últimes dècades, la destrucció de les zones forestals ocupades originalment pels ximpanzés (per ocupació agrícola i ramadera) ha anat en augment. L'expansió de les poblacions humanes, la caça i les malalties transmeses als animals pels humans han reduït d'un 70% el nombre de ximpanzés que viuen en llibertat a l'Àfrica en l'últim segle. Actualment, es calcula que viuen al continent més de 300.000 ximpanzés i alguns experts s'atreveixen a afirmar que, al ritme actual, l'espècie deixarà d'existir en llibertat abans del 2050. Jane Goodall vol ser més optimista i considera que la destrucció dels hàbitats dels ximpanzés ha començat a estabilitzar-se i que els programes integrats de protecció donen els primers símptomes positius.
Jane Goodall està convençuda que per garantir la supervivència dels ximpanzés és necessari un canvi radical en la manera com els humans entenem la vida natural i, alhora, una correcta utilització dels últims avenços científics i tecnològics: “Els meravellosos avenços aconseguits durant les últimes cinc dècades en recerca científica i en les pràctiques conservacionistes m'omplen d'esperança”.
