Societat

Infraestructures

“No donem l'abast”

El servei de transport per carretera del Garraf a Barcelona triplica la flota per l'allau de gent que l'utilitza aquest mes a causa dels talls a Renfe

El diari va comprovar ahir els problemes d'uns usuaris de bon matí: un autobús que no va passar, l'avaria del següent i l'espera perquè n'arribés un altre

Els usuaris del bus de les 6.50 hno van poder sortir de Vilanova i la Geltrú cap a Barcelona fins a les 7.43 h

Els usuaris de rodalies de Renfe no són, aquest mes, els únics que tarden més a arribar a la seva destinació. Els usuaris i defensors del transport amb autobús entre la comarca del Garraf i Barcelona també en pateixen les conseqüències. Si cada estiu el servei que connecta Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf, amb Barcelona ja registra un increment del nombre d'usuaris perquè hi ha turistes a la zona, aquest mes el servei s'ha desbordat. Alguns dels usuaris habituals de Renfe han optat aquests dies per evitar els desplaçaments i canvis de vies a què els obliguen les obres de Sants i utilitzen el servei que ofereix Mon Bus, la concessionària del servei de transport per carretera entre la comarca del Garraf i Barcelona.

Fa dies, alguns usuaris van fer saber a la redacció que l'augment del nombre d'usuaris en el servei de bus per les obres a Renfe estava causant problemes, que en hores punta els usuaris de Sitges s'havien quedat sense poder pujar al bus perquè ja s'havia omplert a Vilanova i que hi havia dies que havien hagut d'anar de peu d'anada i tornada. Un dia després de la queixa, l'Ajuntament de Sitges es feia ressò en una nota de premsa de l'augment del nombre d'autobusos, 50 més, que hi haurà fins a final de mes per solucionar els problemes que hi ha hagut, que molesten el sector de l'hostaleria. Ahir, el diari va voler comprovar com funciona el servei reforçat i es va trobar amb un grup de viatgers soferts que no van veure per enlloc el servei triplicat que havia anunciat la concessionària: van haver d'esperar quasi una hora perquè els duguessin a Barcelona.

El primer bon dia que va rebre el redactor quan va arribar a la parada de bus situada a la plaça Eduard Maristany de la capital del Garraf va ser la notícia que, “un altre cop”, el bus de les 6.50 h no havia passat i que esperaven el de les 7.15 h. La vilanovina d'origen austríac Karin Perchthaler i la seva amiga Raquel Garcés, dues fidels usuàries del bus, explicaven que divendres ja havien tingut el mateix problema. “No hi ha dret que passi això. Si demanes explicacions al conductor, alguns cops et contesta amb males maneres. Nosaltres paguem un servei”, deien. La cua era ja llarga –des de fa dies es demanen tanda per no perdre el seient– quan va arribar el bus de les 7.15 h. Després que pugessin tots els usuaris, que el conductor rebés les lògiques queixes, negués l'evidència que el bus anterior no havia passat i tothom comencés a obrir els seus diaris per amenitzar el viatge, el motor de l'autobús va fer figa. Després de dos esbufecs amenaçadors, el conductor va comunicar als passatgers que l'autobús s'havia espatllat. “Ara ve de les cotxeres un altre autobús per portar-los a lloc”, va dir el conductor a la ja crispada audiència. La notícia va provocar uns minuts de sorolloses queixes i un altre cop van baixar tots els passatgers. Va ser en aquest moment quan alguns usuaris van explicar que aquesta no és la primera vegada que fa figa el bus. “Fa dies es va rebentar un pneumàtic a l'altura de la Gran Via, just davant la prefectura de trànsit, i l'altre dia el motor es va parar enmig de l'autopista”, va assegurar una usuària. Segons va explicar també Gaspar, un treballador de la Ciutat de la Justícia, el fet que s'espatllin –uns quatre o cinc cops aquest any, segons diu– es deuria al fet que “molts dels busos que fan el servei tenen molt més dels set anys de mitjana que diu el web”. Eren els minuts més tensos. Mentre la Karin es preguntava com ho hauria de fer per rebre un justificant, d'altres també verbalitzaven el seu malestar i informaven els companys de penúries que “passaven” del bus, tot i haver pagat, i que intentarien agafar el tren que passava a les 7.38 h. L'autobús de la discòrdia arribava a les 7.43 h i s'enduia els enfurismats clients. Una vegada havien baixat tots els usuaris a la ronda Universitat, que desapareixien ràpidament, el conductor se sincerava amb l'últim passatger, sense saber que aquest era periodista i preguntava per explicar-ho tot en un diari. “La veritat és que anem de bòlit, no donem l'abast. El coordinador és nou i hi ha molta gent ara. A l'agost tenim més gent pel càmping i ara amb això de Renfe la cosa s'ha fet gran. Si jo fos usuari, també estaria emprenyat.”

A la tarda, la Lluïsa i en Joan, dos usuaris del servei que van i vénen de l'hospital Duran i Reynals, explicaven que ahir havien pogut tornar asseguts. Hi ha dies que no poden. Un cop la Lluïsa va ser informada de l'episodi del matí, va explicar que la cosa no és tan esporàdica com sembla. “Fa dies vam agafar el bus i, quan va arribar a l'aeroport, es va aturar i no va poder arrencar de nou. Vam haver de buscar un altre bus que ens portés”, relata.

Més tranquils al Maresme

L'ocupació del transport interurbà per carretera també ha augmentat aquests dies al Maresme, però no tant com al Garraf. Fonts de l'empresa d'autobusos Casas, que es fa càrrec de diverses línies entre poblacions del Maresme i Barcelona, expliquen que el nombre de passatgers ha crescut entre un 10 i un 20% des de l'inici de les obres a l'estació de Sants. “Sobretot es nota en els trajectes de la tarda que surten de Barcelona i que van cap a Mataró”, expliquen aquestes mateixes fonts, que neguen que aquest increment hagi suposat problemes de sobreocupació en els vehicles.

50
autobusos
és el reforç que ha posat la companyia per l'allau de demanda. Alguns passatgers es queixen que els busos s'espatllen massa sovint.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.