Dimecres, 22 de febrer del 2012

Vilanova
i la Geltrú
Tancar la finestra Tancar
Societat
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 5 comentaris Enviar un comentari
Rosa V. Mare al camp de refugiats d'Elna el 1939

“Jo tenia la clau del rebost a la Maternitat d'Elna”

ORIOL DURAN

Com era el camp de Sant Cebrià?

Era el camp per als casats, on vaig anar jo. Ens van demanar els papers i portàvem la partida de casament. Van fer uns barracons amb 2 m² per a cada matrimoni.

Què menjaven?

Api bullit de dinar i api bullit de sopar. Alguna vegada hi havia algun cigró. I al matí, aigua amb llet, o llet amb aigua. I el pa, de 21 dies.

Quant de temps hi va estar?

Gairebé un any. En aquest temps vaig quedar encinta. Nosaltres pensàvem que ja no aniria. Allò que passa. I mira, vaig quedar encinta. A tot això, la senyoreta Isabel... Gairebé no puc enraonar perquè aquesta senyora a mi... Ha estat com una mare meva.

Com la van venir a buscar?

Amb cotxe. Al principi, venia amb una bicicleta al camp i s'enduia les senyores dalt del remolc. Quan estàvem de set mesos, se'ns emportava a la Maternitat per refer-nos, perquè estàvem tan endarrerides en el menjar...

No va pensar mai que el tindria al camp, el fill?

No. Al meu davant ja n'hi havia d'altres. De moment no hi vaig pensar. Però si jo tenia encara no vint anys! Com volies que pensés on havia de tenir el fill?! Ni sabia què era estar embarassada, que m'ho va dir l'altra gent. Era molt ignorant, jo.

Com recorda l'entrada a Elna?

Allà totes teníem un càrrec. L'una fregava, la que no estava tan embarassada o podia més. A la que estava més avançada li donaven una altra feina. A mi em van fer governanta. Tenia les claus de l'habitació. El menjar era tot suís.

Vol dir que tenia la clau del rebost?

Ella quan marxava em donava la clau del rebost perquè deia que si el deixava obert, com que arribaven noies que estaven molt mortes de gana, li hagueren fet un desastre.

Com va anar el part?

Ui, n'hi ha per morir-s'hi! El vaig tenir una mica difícil. Mentre hi vaig ser jo, no va haver de demanar mai cap ambulància. Jo menjava api, però el meu fill se m'ho quedava tot i va fer 4,2 quilos. Hi havia una campana i a les quatre de la matinada la van tocar.

Quan va marxar d'Elna?

Jo encara hi vaig ser més temps que les altres perquè li vaig fer gràcia o li feia falta. En vaig marxar que el meu fill ja tenia vora quatre mesos. A mi em va donar una panera plena de roba usada, un quilo de farinetes i un termos de llet. I em va acompanyar a l'estació.

Va tornar a veure l'Elisabeth?

No, vam estar en contacte per carta. El dia que va morir em va trucar l'alcalde d'Elna per fer-m'ho saber (s'emociona). Vaig sentir molt la mort de la senyoreta Isabel. Me l'estimava molt, jo. No sabeu com ens tractava, amb una amabilitat. La recordo com una marededéu. Em vaig fer un tip de plorar, perquè era una santa.

Darrera actualització ( Divendres, 14 d'octubre del 2011 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar David Gimeno i Ayuso (Cornellà de Llobregat)

Una entrevista i una història emocionants. Hi he entrat només per a dir això després de llegir-la al diari mentre esmorzava.

avatar Vicenç Marquès i Sanmiquel (Sabadell)

Doncs amic David Gimeno i Ayuso, si vols més emocions, et recomano que compris el llibre titulat "La Maternitat d'Elna" escrit per l'Assumpta Montellà,(d'Ara Llibres) i podràs saber tota la història de com van anar aquells tristos dies de l'exili per a una colla de mares catalanes i espanyoles que van raure en aquells camps de concentració on no hi havia pràcticament res per aixoplugar-se. I sabràs qui era l'Elisabeth Eidenbenz, l'altruista infermera suïssa que va inaugurar La Maternitat d'Elna i va salvar moltes mares i moltes criatures d'una mort segura. Se't posarà la pell de gallina i a fe de Déu que t'emocionaràs i fins i tot ploraràs amb ganes.

avatar David Gimeno i Ayuso (Cornellà de Llobregat)

Gràcies, Vicenç, però ja el tinc. De fet he anat seguint el tema amb molt d'interès des que Sàpiens va publicar-ne el primer article. També n'he parlat del tema del primer exili amb un bon amic d'Argelers.

avatar Montserrat Aymamí i Viadé (Sabadell)

Visc a França des de fa 45 anys, i presideixo el Casal Català de Grenoble, que vaig crear l'any 1996. Pel març d'aquest any vam fer una exposició de les fotografies de la Maternitat d'Elne. Aqui a França ningú sabia de què es tractava. Hem fet una conferència explicant com els francesos rebien els refugiats republicans catalans i espanyols, i la mortalitat del 95% de nadons i mares. Voliem anar a saludar l'Elisabeth Eidenbenz a Viena, Austria, on vivia darrerament, inclus vam intercanviar alguns missatges amb ella mateixa. Pero no vam ser-hi a temps, ja que moria unes setmanes desprès. Aqui a l'Isère hem aconseguit trobar dos homes, nascuts a Elne, que es van emocionar molt. L'Elisabeth Eidenbenz es mereixia el Premi Nobel de la Pau: va salvar 597 nadons i mares de la mort... S'ha ignorat, i és vergonyós, ja que s'ha atribuït aquest premi a l'actual president dels EEUU, que no només no ha salvat cap vida, sino que no ha suprimit la pena de mort al seu pais. Quin món

avatar Míriam Lladós Gómez (Agullana)

Bona nit companys , doncs si,  s'ha fet una gran injustícia amb el reconeixement de tot el treball que va fer la Srta. Elisabeth Eidenbenz. Els que ara tenim 40 anys i som mares tenim l'obligació de retre un gran homenatge a aquesta dona que tant va fer per la mainada i per les dones que fugien del feixisme. Crec que a totes les poblacions hauria d'haver un carrer o una plaça amb el nom de l'Elisabeth Eidenbensz. Per aquells que no sàpiguin la història cal que llegiu el llibre de l'Assumpta i després feu una visita a la platja d'Argelés un dia de tramuntana, si pot ser del mes de febrer, i tot seguit us arribeu a visitar la Maternitat d'Elna. Després segur que us sumareu als que lluitem per la memòria històrica i defensem el treball que va fer aquest gran dona i que aquest any ens va deixar en silenci ...sense fer soroll però amb un gran sentiment de treball de responsabilitat i de dignitat cap al ser humà. Tant debò altres fossim la meitat de valents i valentes que v

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Fés Vilanova i la Geltrú/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Vilanova i la Geltrú

INSTAL·LADORS ELECTRICISTES-LAMPISTES, EN GENERAL

Gestionada per l'Oficina de Treball

21/02/12 14:37 - VILANOVA I LA GELTRÚ

GOVERNANTS (HOSTALERIA)

Gestionada per l'Oficina de Treball

21/02/12 14:31 - VILANOVA I LA GELTRÚ

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Ha de ser suficient entregar l’habitatge per saldar l’hipoteca?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter