Societat

Josep M. Ventura

President de la Reial Acadèmia de Farmàcia

“Les farmàcies, en genèric, no estan en perill”

Fa 500 anys es va editar a Barcelona la ‘Concòrdia', un tractat on els farmacèutics de la ciutat establien com s'havien d'elaborar els medicaments. El president de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya ha vibrat amb la celebració d'aquesta fita històrica.

Què és la Concòrdia farmacèutica? Per què va ser important?

El 1511 tots els apotecaris de la ciutat es van posar d'acord en la manera de fer els medicaments. Fins llavors es venien medecines senzilles, bàsicament plantes medicinals, o preparats compostos que cadascú feia segons el seu criteri o art. En aquest text s'establia com s'havien de fer, quina composició havien de tenir i a quin preu calia vendre'ls. És el bressol de les farmacopees actuals, la primera que es va fer a l'Estat i la segona del món, després d'una d'editada a Florència el 1498. Aquella, però, era en italià i impulsada per l'autoritat. La nostra era en llatí i promoguda pels professionals mateix.

Per què creu que va sorgir aquesta iniciativa justament aquí?

És difícil de dir, però es devien trobar que un medicament es preparava de moltes maneres diferents, de manera que en variava el gust i el color. El fet que es volgués unificar criteris va tenir un valor simbòlic molt important. Posar d'acord diverses persones és sempre difícil, i fer-ho al començament del segle XVI, per fer una obra sense precedents, té un gran valor. Jo crec que això demostra l'esperit pactista dels catalans, i no vull que s'interpreti políticament. Som persones de parlar, d'arribar a enteses i posar-nos d'acord... En altres llocs són echaos p'alante o tenen altres virtuts.

Però més enllà de l'estudi històric o sociològic, d'aquell receptari no se'n pot fer cap més ús, oi?

Ara no té cap valor mèdic, perquè no es fa servir res del que hi diu. Hi ha receptes que contenen ingredients com ara trossos de serps que han de ser capturades durant una determinada lluna o dents de diferents animals.

Dit així sembla més una poció màgica que un tractat científic.

Però en canvi era l'obra de referència dels coneixements que s'aplicaven en aquella època. Hi havia principis actius que funcionaven barrejats amb coses que ara semblen un disbarat. L'exemple és la triaca magna, una barreja de molts ingredients, entre ells l'opi, que en teoria ho curava tot.

I realment curava o actuava molt la suggestió?

Segurament hi havia una mica de tot. Hi havia principis actius que funcionaven, però també hi havia un efecte placebo important. Això, de fet, encara passa avui dia. Els medicaments funcionen, però si els prens pensant que et curaran, tens més possibilitats que passi que si creus que no ho faran.

I les farmàcies, havien passat moments tan durs com l'actual?

De fet, fa cinquanta anys que sento que abans estàvem millor. Amb tot, és cert que ara es viu un moment difícil perquè ens han escanyat molt. Han tibat molt la corda i tot el món farmacèutic se n'ha ressentit, tant els laboratoris com les farmàcies. Les farmàcies, en genèric, no estan en perill, però algunes en concret sí que hi estan i potser hauran de tancar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a