Societat

Josep Otón

Doctor en història

“Les noves formes de religiositat es fan a mida”

Doctor en història ha escrit diversos llibres sobre espiritualitat i interioritat. Amb El reencan- tament postmodern ha guanyat el Premi Joan Maragall 2011, que es va entregar en la 61a edició de la Nit de Santa Llúcia.

Quina tesi defensa a El reencantament postmodern?

Intento analitzar com és que, al contrari del que es preveia fa trenta anys, quan semblava que les religions anaven a desaparèixer i que la modernitat i els avenços de la ciència la relegarien, ha ressorgit. Ha ressorgit tot el que és religiós i espiritual... la qual cosa demostra, entre d'altres, que l'ésser humà és religiós per essència.

Però pren formes diferents.

Sí, perquè en aquest retorn al sagrat l'individu trenca amb els referents culturals de la pròpia tradició religiosa i assumeix el protagonisme en la configuració de les creences. En aquest procés, la globalització li aporta els continguts religiosos a partir dels quals confecciona el seu credo particular.

És una religió feta a mida?

Una mica. És una religió basada en l'experiència personal i, per tant, hauríem de parlar, d'espiritualitat. Aquesta experiència personal –que en la postmodernitat per un cantó s'allunya dels orígens, de les arrels i, per un altre s'apropa, perquè no dir-ho, a l'oci i l'entreteniment– pot ser una espècie de neomística, en formes de meditació, per exemple. O estar més difusa en la cultura, aquí hi hauria l'interès pels llibres sobre gnòstics, templers, càtars o d'autoajuda. Una tercera opció són els fonamentalismes.

...?

Els fonamentalismes neixen del món evangèlic nord-americà de principis del s. XX. En veure que el protestantisme europeu estava en connivència amb la modernitat van retornar a l'essencial... al creacionisme i tot això. Se'l van fer a mida. Amb l'islam està passant el mateix: van a la lectura literal dels textos, a la pràctica civil de les normes religioses. Les creences s'adapten als interessos.

I això on ens porta?

Poden passar tres coses: una, que tot sigui una moda passatgera i com a tal acabi. Dues, que acabin sorgint noves formes de religions. I tres, que aquesta reivindicació de l'experiència postmoderna actuï de catalitzadora i entri en diàleg amb les religions que ja existeixen i puguin ser un revulsiu de tal manera que les religions tradicionals acabin recuperant la pròpia dimensió espiritual.

Per què parla de reencantament?

Max Weber va parlar del desencantament del món: que la modernitat havia aconseguit explicar-ho tot gràcies a la ciència i que, com que ja estava tot explicat, el món perdia l'encant perquè tot era previsible. Es parlava de la desaparició de la cultura... En canvi, ha passat el contrari, i des de finals del s. XX hi ha un renaixement de les religions, un reencantament. Jo hi afegeixo: postmodern. Perquè? Perquè la postmodernitat, en tant que és la crisi del sistema modern, ens porta a un món que escapa de la racionalitat pura i que s'obre a la intel·ligència emocional i, per tant, als sentiments i a la religiositat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a