Jean-Louis Demelin, batlle de Font-Romeu, ha anunciat que l'Ajuntament enviarà unes cartes al president de la república francesa i al rei d'Espanya “per denunciar el Tractat dels Pirineus” segons el qual Font-romeu va quedar inclòs dins l'actual estat francès. Demelin explica que el territori del municipi “és el mateix que el de Llívia i hauríem hagut de ser considerats igual”. El municipi actual és el resultat de la fusió, l'any 1822 dels antics municipis d'Odelló i Vià. El nom de Font-romeu prové de la font de l'ermita, on es venera una verge negra com a Montserrat.
“França ens té oblidats”
La mesura que el batlle ha anunciat és simbòlica i serveix per denunciar “la supressió constant de serveis públics francesos a Cerdanya”. L'Ajuntament ha construït un nou grup escolar per valor de quatre milions d'euros i el ministeri francès de l'educació ha anunciat la supressió de llocs de mestres pel municipi. Segons els portaveus dels pares d'alumnes “poc a poc estan provocant la desertificació de Cerdanya i Capcir, ningú vindrà o s'hi quedarà a viure si tanquen les escoles”. El ple municipal de dimarts al vespre es farà al ras, davant la nova escola. La població està convocada a assistir-hi malgrat que les previsions meteorològiques anuncien temperatures de més de 10 graus sota zero.
Fa una desena d'anys les poblacions cerdanes dels Angles i Eina també van fer un anunci similar, denunciant el Tractat dels Pirineus i les dificultats administratives amb l'estat francès.
Comentaris
Ni França ni Espanya: Països Catalans!
Ostres !! Per un moment, avanç de llegir la noticia, m'he emocionat i tot.
//*// = ;)
Valls capdecul, no saps escriure,
Font-romeu, benvinguda, llàstima què aquí et trobaràs amb uns governants, què pot ser tampoc et facin gaire cas però bè es fer-nos grans, PAÏSSOS CATALANS,,,,,,,,,,//*//
Coi, que s'integrin a Andorra. Municipi a municipi, Països Andorrans !
El Govern de CIU faria bé d'anar a Font-Romeu a prendre una lliço de dignitat.
Els partits independentiste s farien bé de posar-se en contacte amb països que ja han aconseguit la independència per aprendre com fer-ho aquí, a Catalunya.
Els independentiste s de peu estem atrapats entre el govern dels botiflers i la ineptitud dels partits que es diuen independentiste s i fan poc, o res, per informar-se de COM es duu a terme el procés d'independència.
Un govern català com cal aniria immediatament a Font-Romeu anunciant inversions i compromisos de relacions comercials preferents, bo i endegant un programa de col·laboració en qüestions de país. També es proposarien programes intensius d'intercanvi de docents i alumnat i s'ajudaria als centres que facin immersió en català. Finalment, se'ls oferiria un compromís de reunificació quan assolim la sobirania. De moment, entre ser el cul de França o ser l'exhaurida mamella espanyola millor que demanin sobirania andorrana.
Però el govern de CiU ni tan sols es llegirà la notícia, prou feina tenen negociant la misèria autonòmica amb el pp.
Encara que només sigui per la valentia de dir-ho, aquests germans del nord ens fan veure que el projecte té viabilitat. Només un preg, aporteu-hi vosaltres gent capaç perquè aqui abaix, només tenim cagamandúrries i pixafreds.
Aixo es una noticia de portada,Patetic.
Catalunya tambè tindria què denunciar el tractat dels pirineus, quí sap, pot ser què la solucció fos què catalunya s'integres a andorra a dolentes integrats a frança, seria bò, al dia següent ,la meitat dels polítics a la presò,
Eixir de les flames per a caure a les brases.
El Tractat dels Pirineus significà que una part de Catalunya passà a poder de França en 1659, i la resta de Catalunya passà a poder d'Espanya en 1707, 1714 i 1715. Entre pertànyer a França o a Espanya no crec que hi hagi grans diferències. Això sí, el Tractat dels Pirineus fa més difícil la independència de tot el territori nacional, perquè allò que podia solucionar-se amb una independència (d'Espanya) ara en requerirà dues.
Abans m'he oblidat de dir-ho: Gràcies, Font-Romeu!!
Ostres Ruben!! no hi ha diferènciesn dius? A veure des de quan Trança demana diners que no tornen a MPerpinyà? Hi han moltes diferències. El sol punt comlu es que cap dels dos ès lliure, pero el tractament rebut no és el mateix ni de lluny. El pricipat trballa per el estat, mentre que a Cat Nord, aixo no passa. Pots dir tot el que es vol, tret que no hi ha diferències, dic jo.Estic molt lligat amb Catalunya nord, i la preocupaciio mai ha estat els possibles diners robats, sino l'identotat catalana, i aixo a mi em plau. Lo altra ja es fera, pq no ho dubtis hi ha molta activitat.
Sr. Sant Tors, consultant "Tractat dels Pirineus" a la Viquipèdia, hi trobo això:
"El reial decret francès del 2 d'abril del 1700 [...] va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració."
No crec, doncs, que la situació del català, i la submissió absoluta
Enhorabona Font Romeu, recor deu que el Reid'Espanya, es també un Borbó. Païssos Catalans, ni França ni Espanya, els dos son iguals. Estat Catalá i prou- //*//
El canvi més gran que es produeix en els límits polítics i administratius en període posterior a la guerra dels Segadors és la partició de Catalunya instituïda pel Tractat dels Pirineus de 1660. Segons diu Josep Sanabre aquest tractat va tenir per precedents les conferències de Munster de 1649 i la conferència de pau de Madrid de 1656. En totes dues el que està damunt la taula són els guanys territorials de la monarquia francesa al Rosselló i als Països Baixos. La cada cop més gran debilitat de la monarquia hispànica portarà a les converses de París l'any 1658, on Felip IV accedeix a la cessió del comtat del Rosselló a França, amb una indefinició en quant al destí final del Conflent, la Cerdanya , Rosellò, vallespir, capcir
En la negociació per delimitar la frontera, Luis de Haro va intentar de conservar el Rosselló, i de salvar el Conflent i la Cerdanya. El bàndol francès, assessorat per Pèire de Marca i per Ramon Trobat, experts en la geografia i la història de les terres en litigi, va presentar la línia divisòria més favorable possible a la corona francesa. Finalment, els representants castellans, ignorants dels costums i característiques del país, van preferir defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial catalana. El tractat va establir finalment que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Per tal de determinar-los es va reunir l'any 1660 la conferència de Ceret, en què es va establir definitivament la nova frontera entre França i Espanya i en què Llívia es va mantenir en el Principat pel fet de ser vila i no poble.
A les institucions catalanes no se'ls va notificar oficialment el tractat fins a les Corts
Per a l’economia de Catalunya, la pèrdua d’aquests territoris va ser un desastre, no sols polític, sinó també econòmic. El proveïment de llana i de pell i els cultius de blat que aportaven eren essencials per a moltes transaccions comercials. A manca de comunicació oficial, la Diputació del General no va reconèixer la partició del territori i considerava incloses formalment en sòl català les zones afectades. Així ho va publicar a l’edició del 1701 del document ‘Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya’, que incloïa una nòmina de les ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya cedits a França pel tractat dels Pirineus. No va ser fins a les corts del 1702 que els representants de Felip V van traslladar una comunicació oficial del tractat.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.