Els àngels no van de negre

Els dies dels grans crims i els grans criminals, a les sales de vista del Palau de Justícia de Barcelona es respira un aire especial, d'una gravetat i una pesadesa palpables, un silenci de públic intimidat, expectant. Aquest teló de fons és el que ahir va acompanyar la declaració de María Ángeles Molina davant el tribunal de la secció segona de l'Audiència, on va comparèixer acusada de l'assassinat d'una companya de feina el febrer del 2008 en un pis del barri de Gràcia.

L'Angie, que és així com la coneixien els seus amics, i també així l'anomenava la víctima, va comparèixer vestida de negre, amb correcció i un punt d'elegància executiva. Amb talons alts per estilitzar la seva figura petita, i amb l'ànim també alt, fins i tot arrogant, va proclamar amb altivesa la seva innocència i va negar la muntanya d'indicis que la inculpen. Tota aquesta corrua de proves assenyalen que l'hivern del 2007 l'Angie hauria contractat diverses assegurances de vida a nom d'Ana Pérez, la víctima, suplantant-li la identitat i amb la idea de cobrar les primes un cop morta. Les mateixes proves situen l'Angie en un pis del barri de Gràcia la nit del 19 de febrer de 2008, on dos dies després una dona de fer feines va trobar el cadàver de l'Ana. Estava nua, havia mort ofegada amb una bossa de plàstic lligada al cap i al seu cos es van trobar restes de semen de dos homes diferents, com si hagués
participat en un festí sexual.

La propietat del pis de Gràcia assegura que va ser l'Angie la que els va llogar l'apartament, i dos gigolós de Barcelona asseguren que la tarda del dia 18 es van masturbar davant de l'Angie i que ella va recollir el líquid en dos pots que després hauria buidat damunt del cos de la víctima. La mateixa Angie no va donar ahir una resposta convincent quan li van demanar per què tenia a casa amagats el DNI de la víctima i documentació a nom seu. O com s'explica l'aparició d'ADN seu en una perruca que es va trobar al pis on hi havia el cadàver. Tot indica que l'Angie seria la persona que hauria ideat i executat minuciosament el guió d'un crim que la policia va saber desxifrar en poc temps fins a detenir-la i acusar-la d'assassinat, falsedat documental i estafa, delictes pels quals s'enfronta a una petició de 24 anys de presó.

Ahir, les repetides negacions de l'acusada a la pregunta de si va matar la seva amiga van començar a diluir-se en el moment en què van declarar els testimonis. En Carlos, el company de l'Ana, va explicar que, quan la va trobar a faltar, va tenir clar que havia de contactar amb la persona amb qui ell sabia que havia anat a sopar. Ho va fer el dia 20 de febrer i la seva sorpresa va ser gran quan l'Angie li va dir que no en sabia res. En canvi, quan després li va trucar la mare de l'Ana li va dir que sí, que el 19 de febrer hi havia parlat per telèfon, però que no l'havia arribat a veure.

En Carlos també va ser clar en recordar que no oblidarà mai el primer cop que la policia li va ensenyar unes fotos de la càmera de seguretat d'una entitat bancària amb la imatge de la dona que hi va anar a contractar una assegurança de vida en nom de l'Ana. “Els ulls, el nas, la boca, l'expressió..., és l'Angie, ho tinc gravat aquí”, i es va tocar la templa. La seva declaració va espetegar a la cara de l'acusada, que l'escoltava atenta amb els seus ulls petits, negres i vius, com de fura, i un rictus seriós, clar i definit, amb un punt de mal geni contingut, de persona que vol aparentar allò que no és. L'Angie, una dona amb nom angelical, ahir va interpretar el paper d'innocent. Però l'Angie ahir vestia de negre, i els àngels –si existeixen–
van de blanc i no menteixen.