“Tapem un forat que l'administració no cobreix”

Sens dubte. N'hi ha per treure's el barret davant de la solidaritat de la gent. Chapeau per ells. Vaig veure des de gent que lliurava carros plens de menjar fins a persones que et deien que, tot i que econòmicament no anaven gaire bé, sabien que hi havia col·lectius que ho estaven passant pitjor i que també col·laboraven amb el que podien. Tots els estaments socials van participar a la campanya.

És així. Si recaptéssim tres vegades més, també ho distribuiríem. S'ha de pensar que amb la tasca que duem a terme el que fem és mitigar les necessitats, però no les resolem.

Moltes més donacions. Hi ha força indústries agroalimentàries de les comarques que col·laboren, però no totes. I necessitaríem que augmentés la col·laboració per part d'aquestes. També entenem, però, que abans de la crisi, la indústria agroalimentària feia una producció més àmplia i que ara la fan més ajustada, de manera que no tenen tanta excedència.

Estem fent una tasca que hauria d'estar perfectament assumida per l'administració. I des d'aquest punt de vista estem tapant un forat impressionant. Som un exemple més que a Catalunya la societat civil sempre ha anat al davant dels polítics.

Hi ha sensibilitat entre les autoritats, però tenim un sac sense fons. Els Bancs dels Aliments estem de moda gràcies, entre altres coses, al premi Príncep d'Astúries que vam rebre, i també a l'èxit i el ressò mediàtic que genera la campanya del Gran Recapte. Els polítics són conscients de la tasca que fem, ens obren les portes i ens escolten. Però no agafen el bou per les banyes. I no és una qüestió pressupostària, sinó de prioritats. En moments de crisi, s'ha de tenir prioritats. I està clar que es prioritzen unes coses abans que altres.