Una nació, un passaport
Un partit de nova creació proposa sotmetre a votació la unió de Kosova i Albània
La majoria dels albanesos voldrien un sol estat
Els països veïns i la comunitat internacional s'hi oposen
Un partit de nova creació ha irromput amb força en l'escena política albanesa a través d'una proposta per celebrar un referèndum sobre la unió d'Albània amb Kosova. Era una qüestió que ja feia temps que es comentava, però ara l'Aliança Roja i Negra ha presentat la iniciativa davant la Comissió Electoral albanesa. El seu carismàtic líder, Kreshnik Spahiu, considera que s'és “davant una oportunitat històrica per unir dos estats que pertanyen a una mateixa gent”.
El referèndum trobaria ben segur l'oposició de països de la regió, sobretot de Macedònia, Montenegro, Grècia i Sèrbia. Aquests quatre estats –amb regions dins el seu territori habitades majoritàriament per albanesos– temen que la nova federació albanesa volgués després expandir-se dins les seves fronteres.
Un eventual referèndum per unir Albània i Kosova trobaria també l'oposició de la Unió Europea i els Estats Units, que, després de la independència de Kosova, sempre s'han mostrat partidaris de preservar les actuals fronteres a la regió balcànica. A més, la constitució mateixa de Kosova impedeix que aquesta antiga província iugoslava es pugui unir amb un altre estat.
Tanmateix, segons una enquesta feta el 2010, el 81% dels albanesos de Kosova serien partidaris de la unió amb Albània. Aquesta mateixa enquesta, del Gallup Balkan Monitor, revelava que el suport per a la unió dels territoris albanesos era del 63% a Albània i del 52% entre els albanesos de Macedònia.
L'Aliança Roja i Negra (AK, segons la sigla albanesa) ha llançat aquesta iniciativa amb vista a les pròximes eleccions parlamentàries, que estan previstes per al 23 de juny. Les enquestes indiquen que aquesta formació es podria convertir en la tercera força política del país. L'AK es va registrar a mitjan any passat com a partit polític, però ja disposa de prop de 200.000 militants. L'AK no només actua a Albània, sinó també a Kosova, Macedònia i entre la diàspora albanesa a Europa, sobretot entre cercles estudiantils. Per aconseguir un major suport de la població albanesa, l'AK utilitza lemes com ara Albània per sobre de tot i Una nació, un passaport.
La Gran Albània
A Kosova, la tercera formació parlamentària, Vetvëndosije [‘autodeterminació'], comparteix bona part dels postulats de l'AK i, en especial, el de la creació de l'anomenada Gran Albània, la qual hauria d'incloure tots els territoris dels Balcans on actualment hi ha població albanesa: no sols Albània i Kosova, sinó també l'oest de Macedònia, el sud de Sèrbia, l'est de Montenegro i l'oest de Grècia. Quan, el 28 de novembre, els albanesos celebren la seva diada nacional per tots els Balcans, macedonis, montenegrins, grecs i serbis arrufen el nas. Aquest 2012 la festa va ser especialment sonada. Se celebrava el centenari de l'Estat albanès. La diada es va convertir en un símbol per a la unió dels 6 milions d'albanesos que viuen repartits en diversos estats dels Balcans. El primer ministre albanès, Sali Berisha, va aprofitar la celebració per prometre una nova llei que permetrà a tots els albanesos que viuen fora d'Albània aconseguir també la nacionalitat albanesa.
El 28 de novembre és, sens dubte, la data més important de la història albanesa. Aquest dia de 1443 es va hissar per primera vegada la bandera albanesa, després d'una revolta contra els turcs. Per això, el 1912 Albània va declarar la seva independència de l'imperi otomà en aquesta mateixa data.