Els oceanògrafs detecten en alta mar més meduses i plàstics dels esperats
Una expedició per tot el Mediterrani confirma la presència de grans colònies de meduses
S'han trobat residus plàstics en tots els mesuraments realitzats
Una expedició oceanogràfica pel Mediterrani ha confirmat la seva “sorpresa” davant la magnitud de les concentracions de meduses i residus plàstics detectats en alta mar. Aquesta és una de les conclusions preliminars de l'anàlisi que faran dotze científics de vuit nacionalitats sobre el grau de concentració de diòxid de carboni (CO2), plàncton, aerosols, sediments, isòtops radioactius i compostos químics en les aigües marines. El vaixell Ángeles Alvariño de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) ha recollit mostres d'aigües superficials i profundes entre la península Ibèrica i les costes del Líban, a més de fer 2.500 mesuraments per comprovar la concentració de CO2 en l'aigua a raó d'un mesurament cada vint minuts de navegació, segons explica Europa Press.
2.500 mesuraments
El resultat de les anàlisis serà un elevat grau de coneixement de la situació de tot el Mediterrani, tenint en compte que l'expedició va salpar fa un mes de Cadis i ha travessat les aigües meridionals fins a l'Orient Pròxim, i ha tornat per Creta, els mars Egeu i Adriàtic, l'estret de Sicília i el golf de Lleó. A simple vista, però, els científics ja han confirmat aquelles dues conseqüències de la pressió humana sobre el medi. La detecció de fragments petits de plàstics producte de la degradació en totes les estacions de captació confirma la presència d'aquests residus “de manera generalitzada a zones molt allunyades de la costa” en paraules de Patrizia Ziveri, coordinadora del projecte MedSea i científica de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. La sorprenent alta presència de meduses reafirmaria la bona adaptació d'aquests organismes a l'escalfament marí, així com a l'acidificació progressiva de les aigües per l'augment de la concentració de CO2. Per contra, els experts intueixen que l'acidificació marina obliga els organismes que es creen petxines i esquelets a una despesa major d'energia, i, en el cas d'altres espècies, a sobreviure amb menys oxigen i més dèficits reproductius.