Wert, direcció i llei equivocades

S'ha escrit molt en les darreres setmanes sobre el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) o llei Wert. En aquest article no entraré a valorar un dels aspectes clau i més comentats, l'atac al sistema d'immersió lingüística de Catalunya. Intentaré només analitzar, des de la perspectiva de la política educativa, quins són al meu parer alguns dels errors i de les mancances de la llei, i confrontaré el projecte amb les necessitats del sistema educatiu i les tendències d'una educació per al segle XXI.

En primer lloc, una vegada més, ens allunyem dels països amb polítiques educatives avançades per l'obsessió reformista i reglamentista. Des de l'adveniment de la democràcia, i incloent-hi la LOMQE, Espanya ha vist néixer una nova llei educativa cada quatre anys i mig, una autèntica bogeria sense precedents al món occidental. Algunes de les lleis ni han pogut ser desplegades i menys encara avaluats els seus resultats i impactes. Contrastem aquest fet, per exemple, amb Finlàndia, on el sistema educatiu s'ha transformat mitjançant un procés sostingut i coherent que ha durat pràcticament 40 anys, amb grans unanimitats socials i entre la mateixa comunitat educativa. Per acabar-ho d'adobar, es tracta d'una llei que neix sense consensos, amb tota la comunitat educativa i tot l'espectre polític en contra: una llei, doncs, que ben segur que tindrà novament un curt recorregut.

Pel que fa al finançament, la llei també neix coixa, per no dir totalment mutilada des de l'inici. La memòria econòmica del projecte és una mena de paper mullat quan deixa bona part del finançament de la reforma en mans dels fons europeus. Alhora, els fets són contundents: la despesa pública en educació va ser l'any 2010 a Espanya del 5% del PIB (i, atenció, a Catalunya, del 4,1%), per sota de la mitjana del 5,4% dels països de la Unió Europea. Des de l'arribada del PP al govern, s'han retallat 5.212 milions d'euros en educació: 487 el desembre del 2011, 663 menys en el pressupost del 2012, 3.736 milions arran del reial decret llei 14/2012 de mesures de racionalització de la despesa pública en educació, i 326 milions menys en el pressupost del 2013.

Si atenem la necessitat de fomentar l'autonomia educativa en tots els seus estadis per poder-se adequar a necessitats i situacions molt diverses (tant pel que fa a les comunitats autònomes com per exemple a la necessària autonomia dels centres docents), la proposta de la LOMQE també condueix en la direcció contrària, malgrat que en el discurs es pretengui demostrar el contrari: currículums centralitzats per tot l'Estat, revàlides i avaluacions estatals, falta de concreció en l'autonomia dels centres. On queda la competència de la Generalitat en matèria educativa? Per què no es vol respectar la llei d'educació de Catalunya? Les mesures curriculars tendeixen a reduir enormement l'autonomia dels centres educatius i del professorat, un cop més en contra de models educatius d'èxit en què l'autonomia i la capacitat d'acció en els centres i els territoris són peces cabdals. Sens dubte, la professionalitat i la competència dels docents són un factor clau d'èxit de qualsevol sistema educatiu. En aquest terreny, la llei Wert no aporta grans novetats, més enllà d'afegir complexitat i traves a la ja difícil feina d'ensenyar. Tot això sense tenir en compte que durant el curs 2011/2012 l'escola pública va reduir en 2.870 el nombre de docents per atendre 116.272 alumnes més.

Finalment, aspectes clau per a l'educació del futur dels nostres nens i joves com ara la creativitat, la innovació, la flexibilitat i el treball cooperatiu són pràcticament bandejats de la norma, tot i que sí que es tracta i es proposa encertadament aprofundir en la formació dual i en l'aprenentatge pràctic.

Com deia molt encertadament fa uns dies l'exconseller d'Educació i Universitats Joan Manuel del Pozo, el ministre del conjunt mor a mans de l'ideòleg compulsiu d'una part.

Un seguit de raons que mereixen la desaprovació radical de la llei i que no atenen adequadament els reptes de l'educació del present i del futur.