La igualtat que neix de la dignitat

Farà aviat dos-cents cinquanta anys que el filòsof Kant ens despertava del “somni dogmàtic de la raó” i en fa just cinquanta que el predicador King ens convocava a un somni alliberador de justícia interètnica. El somni, des que tenim informació de les més diverses cultures humanes, ha estat entès com una de les vies singulars de coneixement o, si més no, com una de les formes subtils i nobles de la seva expressió. En la modernitat, poc somiadora, hem viscut esquinçats entre una raó suspecta d'absolutisme i una voluntat d'alliberament suspecta de desigualtat. Hem après, però, de la mà d'aquests homes lúcids que no podem renunciar a la raó malgrat la seva inèrcia dogmàtica ni a la voluntat d'alliberament malgrat el seu freqüent oblit de la igualtat. Pot ser útil, gràcies a ells, pensar la vida com un camí difícil però apassionant de sortida de la foscor dels somnis dogmàtics i d'arribada a la llum dels somnis alliberadors.

Jo vull despertar-me del somni dogmàtic d'una racionalitat freda, merament calculadora i acríticament doctrinària amb el somni alliberador d'una racionalitat practicada amb tanta fermesa com modèstia, amb tanta emocionalitat com rigor hermenèutic, amb tanta socialitat com sentit crític; perquè sense aquesta raó fermament modesta no és pensable, ni formulable, ni criticable cap ideal de llibertat i igualtat. La força bruta, única alternativa realista a la raó, és, en la seva brutalitat, enemiga de l'una i de l'altra. Troba frívola la llibertat i ridícula la igualtat.

Jo vull despertar-me del somni dogmàtic de la desigualtat natural de les persones amb el somni alliberador d'una humanitat convençuda, persona a persona, de la possessió individual d'un nucli idèntic de valor màxim, que en diem dignitat humana; i espero que el somni avanci del convenciment teòric d'aquesta igual dignitat màxima cap al sentiment sincer que se'n deriva de ple respecte a l'altre/a, cap a la no-discriminació ni ètnica ni sexual ni religiosa ni de cap altre mena, cap a l'empatia moral i psicològica, cap a la no-explotació, la no-manipulació, el no-engany. En l'apreci de la dignitat es produeix l'eclosió del valor de la igualtat: som iguals perquè tenim i ens reconeixem activament, compromesament, la mateixa màxima dignitat. La millor forma de parlar de la igualtat és parlar de la incontestable igual dignitat de les persones.

Jo vull despertar-me del somni dogmàtic del poder incontestable, incontrolable, cada cop més invisible i inabastable amb el somni alliberador d'un poder identificable, contestable i controlable de debò; malgrat la indefugible llei del poder humà el somni alliberador ens permet, a diferència de la implacabilitat de les lleis físiques de la naturalesa, esperar i exigir el canvi de la seva fesomia distant, altiva, impositiva i autoritària per la fesomia propera, propositiva, dialogant o simplement democràtica; el vell poder poc o molt identificable de la política rutinària avui sembla només la màscara d'un poder real amagat, escàpol, més financer i especulador que econòmic i creador de riquesa, més mediàtic consumista que informatiu i comunicador de la veritat o més populista i manipulador que polític i creador de convivència justa; el somni alliberador inclou una sensibilitat creixent de cada persona pel seu compromís necessari amb la cosa pública, el convenciment sobretot dels joves que la política o la fas o te la fan, que el poder no té sentiments i que, per tant, o tots n'hi posem –de sentiments, de racionalitat dialogant, de consciència crítica i de control efectiu– o serem víctimes de la seva voracitat impietosa.

Jo vull despertar-me del somni dogmàtic d'una confortable indiferència massiva que una cultura (massa) líquida, consumista i espectacularista posa com un vel sobre la realitat fins a narcotitzar la majoria d'esperits; i fins a fer perdre la consciència dels diferents valors de les coses i de la vida, de la necessitat de triar en llibertat i amb responsabilitat, de ponderar críticament les oportunitats a promoure i les barreres a trencar de l'existència humana; i vull despertar-me'n amb el somni alliberador d'una educació humanista, científica, crítica i social, on la plenitud humana de les millors persones fetes mestres i professors es concentri en l'impuls de les plenituds personals, de les capacitacions fonamentals –sòlides, però alhora flexibles i creatives– i de l'esperit de llibertat i igualtat de tots els seus estudiants.