Societat

El canvi climàtic posa en perill espècies com el faig i el pi roig

Un estudi elaborat pel CREAF revela per primer cop com patiran les espècies d'arbres els efectes dels incendis, les sequeres i les plagues

Les alzines i el pi blanc, més abundants a Catalunya, són les més resistents

Ja no hi ha excuses. Els responsables de gestionar els boscos tenen a la seva disposició una nova eina, amb base científica, que permet saber quines espècies sobreviuran amb més facilitat al canvi climàtic i quines estan en situació de vulnerabilitat. Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) van presentar ahir l'estudi Canvibosc, segons el qual el faig i el pi roig, que actualment capten més del 24% del carboni total absorbit pels boscos catalans, seran les espècies arbrades que patiran amb força l'impacte de les sequeres prolongades i les temperatures cada cop més elevades. Per contra, l'alzina i el pi blanc, més abundants a Catalunya i que capten el 37% del total de carboni absorbit pels boscos, són més resistents i podrien suportar condicions més extremes en el futur.

L'informe, basat en la revisió bibliogràfica de més de cinc-cents articles científics publicats les dues darreres dècades, analitza la capacitat actual d'emmagatzematge i d'absorció de carboni de cadascuna de les espècies forestals dels boscos catalans i analitza la seva vulnerabilitat a la sequera, els incendis i les plagues, principals factors que poden alterar els boscos en un context de canvi climàtic.

En el cas de les fagedes, l'espècie més sensible, els experts avancen que en un futur de canvi climàtic sever només un 2,2% del territori català presentaria condicions ambientals adequades. “És un arbre que no disposa de bones estratègies per resistir a la manca d'aigua i, per tant, tindrà dificultats per sobreviure en un futur més àrid”, comenta la tècnica del CREAF Mireia Banqué. Pel que fa al pi roig, l'amenaça són els incendis perquè “no és capaç de regenerar-se en zones cremades i les seves llavors es moren després del foc”. En canvi, l'alzina i el pi blanc són prou resistents als incendis i la sequera i en el futur podrien suportar condicions més extremes.

L'estudi es va presentar ahir durant una jornada tècnica. Va servir per tornar a reiterar la necessitat urgent d'establir les bases per a una bona gestió del bosc. L'investigador del CREAF Jordi Vayreda va remarcar que “el canvi climàtic es notarà més ben aviat”, i que si no s'actua de forma urgent “molts boscos, en lloc de captar les emissions de CO2, es poden acabar convertint en font de CO2”.

Segons DeBosCat, una xarxa per obtenir informació sobre l'estat real dels boscos catalans, l'any 2012 van resultar afectades per la sequera 23.500 hectàrees en 340 episodis. Aquesta xifra vol dir que la sequera va afectar l'1,8% de la massa forestal de Catalunya, amb una afectació més elevada d'alzines i roures. “La gestió adaptativa pot tenir un paper important per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic”, va subratllar Vayreda.

Per la seva part, Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va destacar la importància de l'estudi presentat ahir, “perquè aquells que han de fer la gestió ja no tinguin l'excusa del desconeixement”. Borràs va insistir que cal engegar un canvi en la gestió forestal de forma imminent, “perquè fa molts anys que fem donar voltes a la rentadora”.

LA XIFRA

25
per cent del carboni total absorbit
pels boscos catalans és captat per les fagedes i les pinedes de pi roig.

LA FRASE

La gestió adaptativa pot tenir un paper important per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic
Jordi Vayreda
investigador del creaf

L'equilibri de les terres més seques perilla

L'escalfament global provocarà un augment de l'aridesa que alterarà l'equilibri de nutrients en el sòl i, de retruc, es reduirà la productivitat de les terres més seques del planeta. Aquest és l'escenari que ens espera, segons el treball que un equip de científics va fer públic ahir a Nature a partir d'una investigació en què es van fer anàlisis en 224 territoris de setze països.

L'augment de l'aridesa s'associa amb una reducció del carboni i el nitrogen i amb l'augment del fòsfor del terra. Calculen que durant el període 2080-2099 la humitat del terreny a tot el món haurà baixat entre un 5% i un 15%. Les terres seques representen el 41% de la superfície terrestre i el suport del 38% de la població mundial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia