Un recapte que bat rècords

Èxit del Gran Recapte: durant tot el dia havien anat dient que les sensacions eren bones, però fins a les vuit del vespre els responsables del Banc dels Aliments no van oficialitzar cap xifra. I, quan ho van fer, va ser per explicar que sí, que s'havia superat l'objectiu de les 3.000 tones. A les set de la tarda, ja se n'havien comptabilitzat 3.075. “Ho hem aconseguit gràcies a la participació de milers de ciutadans que han fet les donacions i als voluntaris que han fet possible la campanya”, va comentar una portaveu de l'entitat.

Molts punts de recollida no van tancar fins a les nou de la nit i, a la quantitat provisional s'hi afegiran les aportacions de les iniciatives impulsades per empreses com ara Danone, Coca-Cola, Cacaolat, Legumbres Luengo i Nestlé, i el RCD Espanyol i el Club Joventut de Badalona. A més, es poden continuar fent donacions per internet a www.granrecapte.com.

Entre els voluntaris –se'n van mobilitzar més de 20.000–, les sensacions al migdia també eren bones. El dissabte és dia d'anar al mercat o al supermercat, i les banyeres –és com s'anomenen les grans caixes on es diposita el menjar– s'anaven omplint a bon ritme. “La societat catalana sempre ha estat solidària, forma part de la nostra identitat com a país”, va dir de bon matí la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, que va participar al Gran Recapte al mercat de la Concepció.

Al mercat municipal de Fort Pienc, l'Asunción i l'Antonio ja hi havien anat divendres, i ahir hi van tornar, carregats amb dues bosses per al punt de recollida: llegums, arròs, suc de taronja i galetes. “Hi col·laborem perquè podem, però amb ràbia, perquè no hauríem de ser nosaltres els qui hem de fer que la gent no passi gana; què fan els polítics per evitar-ho?”, es va queixar l'Antonio, un jubilat de 72 anys, soci de la Creu Roja. “Ells no han d'anar a plaça al matí, i no veuen que a la gent normal els diners no ens arriben”, li va contestar l'Asunción, de 64. “Miri: nosaltres vam passar una postguerra i sap què ens preocupa de veritat?”, va preguntar la dona, “Doncs el futur dels nostres fills i néts”, van coincidir tots dos.

Tot seguit va arribar l'Eva, de 5 anys, amb macarrons i arròs. Seguint les indicacions de la mare, la Mar, ho va donar a un dels voluntaris. “No és un tema del qual parlem molt a casa, però sí que els expliquen a l'escola que hi ha nens i nenes que no tenen menjar”, va reconèixer la mare. Ahir era un bon dia per fer pedagogia i dur la solidaritat a la pràctica acompanyats dels més petits. “De diners no en dono mai”, va matisar la Mar.

Mentre els compradors que sortien del mercat o el Mercadona anaven deixant llet, llaunes de conserva, oli, pasta, llegums i galetes, en Joan, un jubilat que pertany al col·lectiu Voluntaris 2000, va explicava que molts dels donants són persones grans, perquè “estan més sensibilitzats en això de passar gana”. “Ens ha vingut gent de la residència d'avis d'aquí al costat amb un paquet de pasta, perquè diuen que és tot el que poden comprar; es viuen moments molt emotius”, va assenyalar.

De fet, gairebé tothom que passava pel davant hi col·laborava amb una cosa o una altra. “Divendres hi va haver dues persones que ens van portar dos carros plens”, va recordar en Joan, que, des que es va jubilar i es va apuntar a fer voluntariat, no para. Tant en Joan com la Laura, una voluntària de 34 anys que repetia per segon any, van testimoniar que no és un tòpic que ajudar la gent ompli molt. “Vius experiències impensables i és molt recomanable”, va insistir la Laura. “Hi ha gent que et diu que dóna perquè en algun moment va necessitar que l'ajudessin, i gent que et diu que ara no pot ajudar, però que abans sí que ho feia”, hi va afegir en Quim, que va fer de voluntari divendres. Ahir anava a comprar amb el seu fill: “Quan algú et dóna la bossa i li agraeixes, i et contesta «gràcies a vosaltres!», uf!, t'arriba al cor.”