Sense descans

Són les 12 del migdia. Canvi de torn al Caprabo de Mas Alba, a Sitges. Marxen tres voluntaris, els primers del torn de dissabte. Hi són des de les nou del matí i no han parat d'omplir caixes. Fins a una cinquantena. Ara li ha arribat l'hora al segon torn. Dues voluntàries: una amb l'experiència d'haver participat en el Gran Recapte de l'any passat, l'altra s'estrena. No hi ha temps per presentacions. Hi ha feina. Totes dues s'enfunden la granota blava que les identifica com a voluntàries del Banc dels Aliments i a treballar.

És l'hora de màxima activitat al supermercat i no para d'entrar gent. La Núria, que ja sap de què va la cosa, es col·loca a la porta. Es nota que té la mà trencada en aquestes gestes, no en va ha fet de voluntària en nombroses ocasions, tant a Sitges com a Vilanova, ajudant Càritas. Demana a tots aquells que travessen la porta la seva col·laboració en el Gran Recapte, els explica quins productes són més necessaris –“Oli, llegums, llet, pasta, peix en conserva... Però no hem d'oblidar el menjar per als nadons: potets; són cars però fan molta falta”, explica– i sempre té un gràcies per a qui pren la bossa per posar els aliments.

Gairebé tothom qui entra ja sap de què va això del Gran Recapte. Potser els estrangers que viuen a la Blanca Subur són els que van més despitats. “Charity?”, pregunta una dona que agafa la bossa en rebre una resposta afirmativa. Gairebé tothom s'hi apunta. Bona part dels qui no ho fan tenen excusa. “Vinc del Mercadona, ho he fet allà”, “hi vaig col·laborar ahir”, expliquen.

I mentre la Núria és a l'entrada, la voluntària novella va recollint les bosses que li lliuren els compradors un cop creuen les caixes. No hi ha temps per respirar. És el moment de màxima activitat al súper i es nota. Una bossa per aquí, una altra per allà... Fins tot i un senyor els lliura un carro ple fins dalt. “Gràcies, moltes gràcies.” “El que calgui”, contesta, mentre torna a entrar al supermercat ara per comprar per a casa seva. Les caixes es van omplint i les dues banyeres també. Són les dues i baixa l'afluència de compradors. És el moment d'un respir i de comprovar que el matí ha anat molt bé. Costa fer-se una idea de quants quilos de menjar s'han recollit, però són molts, molts. Arriba el coordinador de zona i explica satisfet que la cosa està anat molt bé. És el canvi de torn; arriben l'Anna i l'Esther, també amb experiència en el voluntariat. La novella se'n torna a casa reconfortada en comprovar que no hi ha una crisi en la solidaritat. I és llavors quan recorda el comentari que li ha fet una dona: “I els que manen què fan?”