La història d'aquest país no es pot escriure sense recollir la lluita dels col·lectius que la dictadura franquista va intentar convertir en invisibles, entre altres el dels discapacitats. Les hemeroteques recullen que, a Catalunya, la batalla per aconseguir els drets i la visibilitat d'aquestes persones que fins aleshores estaven amagades o fins i tot depreciades per una societat que havia arribat a pregonar que la discapacitat era el resultat d'un càstig diví va ser llarga i feixuga. Com assegura Antoni Guillén, actual president d'Ecom: “Nosaltres, com a discapacitats, volíem canviar la dinàmica de les administracions, era necessari que ens deixessin de veure des de l'òptica paternalista i reconeguessin que érem persones que, tot i els nostres problemes físics, podíem ser metges, advocats..., o sigui, útils a la societat.”

Tornant als diaris i al paper, ens trobarem que la definida per la premsa del moment com a “revolta dels coixos” es va iniciar el 1974, tres anys després del naixement d'Ecom, moviment associatiu de la discapacitat física fundat per quatre entitats barcelonines –Pares de Disminuïts Físics, Associació de Famílies per a l'Ajuda al Poliomelític i Auxilia i Llars d'Amistat– entestades a millorar les condicions de vida d'uns afectats que no trobaven mecanismes per forçar l'administració a atendre les seves reivindicacions. S'hi van fer amb tanta empenta i delit que 42 anys després Ecom és una federació estructurada sobre valors primaris fonamentals –solidaritat, igualtat, responsabilitat, dignitat, participació social, transparència– que en l'àmbit estatal agrupa 188 entitats, 157 de les quals estan situades a Catalunya. S'ha treballat amb fermesa i perseverança, s'ha conscienciat polítics i institucions i s'ha guanyat prestigi i notorietat. Avui, castigada per la crisi econòmica i el model neoliberal defensat per determinades administracions, Ecom no tan sols ha vist com es reduïa el nombre de convocatòries de subvencions, sinó que s'ha trobat que l'ofec econòmic ha portat a la reconversió d'una federació que s'ha vist obligada a fer un ERO i es planteja una nova lluita, aquesta, per la supervivència. Sense renunciar als principis fundacionals, o sigui garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, Ecom ha de fer un nou pas. Com assegura Guillén: “Les entitats ens veiem amb l'obligació de repensar-nos, cal centrar-nos en la defensa de les persones discapacitades, que és la nostra raó de ser.” No ho tenen fàcil. El 23 de juliol del 2013, el deute de la Generalitat (anys 2010, 2011 i 2012) amb Ecom era de 399.771,77 euros; d'un pressupost de 2.006.243 euros, tan sols n'han pogut confirmar 1.070.395, mentre que la resta, 935.848 euros, està pendent d'atorgament i resolució, mentre que el setembre del 2012 el Departament d'Ensenyament va canviar el sistema de subvenció del Servei de Monitors per a la Inclusió a l'Escola, la qual cosa va suposar una baixada de l'ingrés, de 74.065,90 euros el 2012 a 69.331 euros el 2013, o sigui 4.734,9 euros de menys.

Una dinàmica negativa que no tan sols queda reflectida en el nombre de professionals contractats tant per la federació com per la fundació –174 el 2011, 130 el 2012 i 124 el 2013–, sinó que afecta la majoria de les activitats de la federació. Lluny d'espantar-se i en ple procés de reconversió, abans de l'estiu Ecom va publicar la guia Posa't en marxa, ja que com assegura el seu president, Antonio Guillen, “tot i que la retallada dels drets socials és una amenaça constant, hem de seguir endavant i seguirem”.