Glòries renaixerà com a parc
El projecte guanyador del concurs per reformar la plaça preveu transformar-la en un vast espai verd coronat per una passera elevada
L'obra costarà 30 milions, s'executarà en sis fases i no s'acabarà fins al 2018
El futur espai està pensat per fer-hi una possible unió dels tramvies
És una transformació urbanística que Barcelona té pendent des de fa 150 anys. Que aviat és dit. Ara, però, s'ha escrit un capítol que només el temps dirà si ha estat decisiu a l'hora de trobar l'encaix futur de la plaça de les Glòries en una Barcelona de vocació metropolitana. El jurat del concurs internacional convocat per triar el nou disseny d'aquest espai va fer públic ahir el seu veredicte, decisió que posa el comptador a zero a una reforma que ja sembla irreversible a partir de l'imminent enderroc de l'anella viària que corona l'actual plaça.
El projecte vencedor s'ajusta als criteris doctrinals de les bases inspirades en el Compromís per Glòries, i preveu que els 130.000 m² de superfície afectats es converteixen en un gran parc urbà d'ús popular, però més frondós i eclèctic del que podria ser previsible d'entrada. És una proposta innovadora, que tindrà un mirador elevat central com a element arquitectònic més iconogràfic, i que té davant seu el repte titànic de consumar el somni d'Ildefons Cerdà de desplaçar el centre de gravetat de la capital catalana cap al seu est.
Amb un cost estimat que frega els 30 milions d'euros, el disseny ara s'haurà de concretar en un projecte tècnic. Una tasca on no és en absolut descartable que es reprodueixin les dissertacions, i estirabots polítics acalorats, tan característics quan es parla de Glòries. Les obres no s'iniciaran, anant bé, fins al 2015. És a dir, en el mandat vinent. S'executaran per fases –n'hi ha fins a sis de planificades– i s'enllestiran el 2018, coincidint amb la construcció del túnel sota la Gran Via que haurà d'absorbir part del flux de trànsit que ara circula per l'anell elevat.
L'esbós guanyador és obra d'un equip d'arquitectes francès (Agence Ter) amb el suport d'Ana Coello, que fins ara no havia signat cap projecte singular a la ciutat. El treball resultant ha suscitat un amplíssim consens institucional i tècnic, com ho corrobora el fet que la resolució del concurs –hi concorrien 10 finalistes– s'ha pres per unanimitat. Un detall digne de ressenyar entre un col·lectiu, el dels arquitectes, amb sensibilitats sovint contraposades. “És més ecoarquitectura i menys egoarquitectura”, resumia ahir l'arquitecte brasiler Jaime Lerner, president d'un jurat format per una dotzena de professionals de diverses disciplines.
Com es distribueix tot
Batejada com a Canòpia urbana, la proposta pretén trencar la dicotomia entre plaça o parc a l'hora de trobar una definició del que seran les noves Glòries. És un híbrid. Per dir-ho d'alguna manera, serà una vasta extensió enjardinada, amb molts arbres i múltiples espècies humides i seques. A l'extrem sud hi haurà un gran intercanviador de transport públic amb un carril bus, un altre per les bicis, la parada de metro de la línia L-1 a tocar i una reserva de sòl per a una hipotètica connexió del tramvia. Aquesta última actuació era un dels requisits que fixaven les bases del concurs i, per tant, no pressuposa cap voluntat política concreta sobre per on encarar una possible unió del Trambesòs i el Trambaix.
L'espai es distribuirà a partir d'una gran clariana central, flanquejada pel nord pel pas del rec comtal. Una de les peculiaritats de les futures Glòries és que tindrà diversos punts, batejats com a nodes, que estaran pensats per fer-hi activitats lúdiques ciutadanes. Com ara una pista de skate, per citar el cas més nítid. Un altre que està en el paper, però costa més d'imaginar, és el que s'ha denominat àgora tecnològica. De tots ells, però, el que més destaca és la passera elevada –l'skywalker– i que des del punt de vista simbòlic pretén ser el punt on es troben la Diagonal i la Meridiana, dues artèries viàries que a dia d'avui esbudellen la plaça. Des del punt de vista urbanístic també destaca la làmia d'aigua, resseguida per un carril bici, que sintetitzarà el traçat imaginari de la Diagonal pel parc.
Un dels dictats centrals del compromís de Glòries, l'acord marc que van assolir veïns i Ajuntament de Barcelona el 2007 per definir les bases de la reforma, és que la transformació ha d'anar acompanyada de la construcció d'una quinzena d'equipaments llargament reivindicats. El projecte els encaixa sobre plànol. Altra cosa és la disponibilitat pressupostària que té ara mateix la Generalitat per costejar-los. Un aspecte que ahir mateix ja va ser criticat pel president del grup municipal del PSC, Jordi Martí, que va defensar la qualitat de la proposta arquitectònica, però que va inquirir que no s'hagi posat com a prioritat fer aquests equipaments. Glòries no entén de conceptes com ara pau política, com ho demostraven les també crítiques del líder del PP, Alberto Fernández Díaz, al cost de l'operació. L'alcalde, Xavier Trias, ja ho va clavar ahir durant la presentació de la proposta: “És la patata calenta que em vaig trobar quan vaig arribar al càrrec.”