Llengua
Demanen a Wert que pague l'escolarització en valencià
Una família valenciana sol·licita rebre el mateix tracte que els pares de Catalunya que exigeixen l'ensenyament en castellà
La filla estudia en un centre concertat per la falta de places públiques
Una família valenciana ha decidit aprofitar-se dels “beneficis” de la LOMQE i ha sol·licitat al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que sufrague les despeses que li ha ocasionat l'escolarització en valencià de la seua filla en un col·legi concertat, davant la manca d'oferta pública a la seua localitat, Xirivella (Horta Sud).
Els pares esperen que se'ls tracte igual que a les famílies que demanen ensenyament en castellà en altres autonomies amb llengua pròpia, segons el que marca la citada llei. Així, a través dels serveis jurídics de l'Oficina de Drets de Lingüístics d'Escola Valenciana, han presentat una sol·licitud al Ministeri de Cultura en què insten Wert a aplicar la LOMQE en el seu cas. En aquest sentit, la família demana que l'administració es faça càrrec de les despeses que genera dur la seua filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en valencià, perquè a la seua localitat i al centre públic on ho va sol·licitar el curs 2010/2011 no va ser possible per la denegació de la Conselleria d'Educació.
Davant d'aquesta denúncia, el departament dirigit per M. José Catalá es va limitar a assegurar que en el present curs han quedat vacants places escolars a la localitat.
La família reclama per diferents danys en termes econòmics i personals que li ha causat el fet d'haver de buscar una alternativa per garantir l'ensenyament en valencià. En concret, haver de matricular la seua filla en un centre concertat, amb una despesa mensual de 100 euros; pel fet de ser d'una altra localitat, una despesa de transport mensual de 160 euros, i 100 euros mensuals més de menjador escolar per la distància entre el centre educatiu i el domicili, amb la consegüent impossibilitat d'anar a dinar a casa. “La despesa de pagament del centre concertat, el transport i el menjador durant quatre cursos ascendeix ja a més de 17.000 euros, tot per l'incompliment de les administracions educatives d'un dret bàsic, el de poder triar l'ensenyament en valencià públic”, expliquen fonts d'Escola, que exerceix de portaveu de la família, ja que aquesta prefereix mantindre's en l'anonimat.
Aquesta família ja va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia valencià es pronunciara a favor de la reconversió d'una línia del centre Ramón y Cajal de Xirivella a l'ensenyament en valencià, cosa que segons Escola no ha fet, malgrat la sentència favorable als seus interessos. És just la línia on hauria d'estar estudiant la filla de la demandant.
LA XIFRA
El Suprem insisteix en el castellà
Enèsima resolució del Tribunal Suprem amb relació a la immersió lingüística a l'escola i nova bufetada a la política de promoció del català a través de les aules. La música és la mateixa que sempre i, de fet, el mateix tribunal recorda “els abundants precedents judicials” que en forma de pronunciament han portat aquesta alta instància a fallar a favor del castellà a l'escola des del 2010.
En aquest cas es tracta de desestimar un recurs presentat per la Generalitat a unes mesures cautelars dictades pel TSJC el gener del 2013 i que instava la Generalitat a fer del castellà llengua vehicular amb el català. En la nova sentència, el Suprem acusa la Generalitat de danyar els interesso del “que té la raó” amb la interposició de recursos a les reiterades sentències contra la immersió.