L'Imax Port Vell preveu tancar al setembre

La llarga agonia de l'Imax Port Vell arriba a la fi. L'empresa que el gestiona, Teatromax, SA, ha demanat el concurs de creditors i preveu rebre l'autorització per tancar les portes al setembre, tal com va informar ahir El País. Les del cinema de gran format barceloní i també les de l'Imax de Madrid, gestionat per la mateixa companyia.

Quan l'Imax es va inaugurar, el febrer del 1995, constituïa, amb les seves pantalles gegants i el seu pioner sistema mixt que permetia projectar en la mateixa sala en format Imax amb 3D o sense i també en el format de pantalla semiesfèrica Omnimax, un dels principals atractius de la nova zona d'oci del Moll d'Espanya. Però la novetat va deixar de ser-ho, i els cinemes fa un lustre llarg que estan en decadència, l'inici de la qual va coincidir amb el boom del 3D en sales convencionals, i s'explica també perquè el format analògic pel qual va apostar la companyia ha quedat desfasat, i comporta al cinema haver de pagar 20.000 i 40.000 euros per còpia, molt més del que costa una còpia digital, explica l'administrador únic de Teatromax, Juan José Castelló, que diu que en els últims anys han tancat 150 cinemes Imax arreu del món, entre els quals hi ha el de Sevilla, que és on l'empresari va descobrir el sistema durant l'Expo del 1992. Malgrat tot, l'empresa que té la patent del format, Imax Corporation, presumeix que el nombre de sales equipades amb el seu sistema no para de créixer, i que els films en aquest format cada cop tenen més èxit.

Segons Castelló, aquesta aparent incongruència s'explica perquè la distribució a aquestes noves sales, amb pantalles no tan grans com la del Port Vell, que fa 600 m², i que ara també projecten grans superproduccions de Hollywood, és digital, però Imax Corporation “no ha fabricat un sistema digital per a sales gegants” com les de Barcelona o Madrid. “Hem de tancar per una mera qüestió d'obsolescència tecnològica”, sintetitza.

L'Imax Port Vell fa anys que va renunciar a projectar grans estrenes: les últimes van ser Toy Story 3 i la penúltima entrega de Harry Potter, però les recaptacions no van donar ni per cobrir el cost de la còpia analògica, molt més elevat que els dels documentals de 40 minuts que fa anys que el cinema repeteix en bucle, sense renovar la cartellera. I el cas és que dels 900.000 espectadors que el cinema va tenir el primer any de vida s'ha passat als 130.000 del 2013, la immensa majoria grups escolars, i Teatromax perd un milió a l'any i ja n'acumula 5,5 de deutes.

Fa sis anys, una companyia de musicals ja va intentar quedar-se l'edifici per reconvertir-lo en teatre, però l'operació no va reeixir, ni cap altre intent de Castelló de modificar l'activitat, que necessita el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Autoritat Portuària, propietària de l'espai, on a Teatromax li queden deu anys de concessió prorrogables.