La generalització del 3D ensorra l'Imax Port Vell

Disset anys després de la seva inauguració, l'Imax Port Vell, el cinema gegant i d'efecte envoltant que va ser un dels principals atractius de la zona d'oci estrenada a mitjan anys noranta al Moll d'Espanya de Barcelona, agonitza devorat per la generalització dels sistemes de projecció digital de cinema en 3D en sales convencionals.

Dissabte, les dues sessions més concorregudes, les de les quatre i les sis de la tarda, van aplegar 47 i 56 espectadors, segons va constatar aquest diari. En les altres cinc projeccions, la xifra d'assistents va oscil·lar entre els 12 de les tres de la tarda i les nou del vespre i els 23 que hi va haver a les set. En tot el dia, 180 persones que, si hi haguessin entrat juntes, ni tan sols haurien ocupat la meitat de les 416 butaques que hi ha a la sala. I diumenge la cosa no va anar millor: en cadascuna de les quatre sessions controlades, les que hi havia a partir de les cinc de la tarda, el nombre d'assistents va voltar la trentena.

Si es recorda que en el seu primer any de funcionament, l'Imax va acumular 900.000 espectadors, és a dir, una mitjana de més de 2.400 al dia, resulta evident la magnitud del daltabaix, que es fa palès tant fent una ullada a la cartellera, que no es renova des de fa mesos –de les pel·lícules ara en cartell, la més nova, Arabia 3D, es va estrenar fa més d'un any–, com fent el cop d'ull al complex: el restaurant i la cafeteria que compartien amb el cinema l'edifici d'Enric Sòria i Jordi Garcés –dissenyat ad hoc per acollir l'Imax– i als quals també es podia accedir des de dins del hall estan tancats, i la terrassa, per tant, també ha quedat en desús. El restaurant va abaixar les portes fa un any i mig. La cafeteria, que també assumia el servei de bar de l'Imax, ara igualment desmantellat, ho va fer a mitjan de l'any passat. L'un i l'altre estaven rellogats a tercers per l'empresa propietària dels cinemes, Teatromax SA, titular també de l'Imax de Madrid, i que des de la seva inauguració explota el negoci en virtut d'una concessió del Port de Barcelona, titular dels terrenys i l'edifici.

A més del bar, dins del recinte del cinema també està tancada la barra on es venien les crispetes. I sense crispetes ni publicitat a l'inici de les sessions, habitual en altres sales, els ingressos es limiten a l'escarransida recaptació. Una espiral, que seria pitjor si no fos per les escoles. “Encara ens vénen més de 100.000 alumnes cada any”, assegura el president de Teatromax SA, Juan José Castelló, que explica que la caiguda d'espectadors s'ha concentrat “en els últims dos anys, des que es va estendre el 3D digital als cinemes convencionals”.

Castelló, que admet que la situació del cinema gegant de Madrid tampoc no és bona, i recorda que “a tot Europa ja han tancat 50 sales” equipades amb aquest sistema, diu que la de l'Imax és “la història de com de ràpid queda obsoleta la tecnologia”. Quan la sala del Port Vell va obrir, el febrer del 1995, l'empresari albirava que el sistema, patentat per uns enginyers que el van vendre a la companyia canadenca Imax Corporation i que Castelló havia descobert a l'Expo de Sevilla, “era el futur del cinema”. L'any 2004 es va estrenar Polar Express, la primera superproducció de Hollywood que també es va distribuir en sales Imax, i Castelló recorda que va ser un èxit. “La vam projectar durant mesos, perquè érem els únics que la passàvem en 3D.” Però l'aparició de sistemes digitals que permeten rodar i projectar en 3D amb equips molt més lleugers i barats, i prescindir de còpies analògiques que tenen costos també molt elevats –uns 30.000 euros en el cas de les pel·lícules de 40 minuts que constitueixen el gruix de la producció en Imax–, va permetre la ràpida adequació a les tres dimensions de les sales convencionals. Els últims intents del gegant del Port Vell d'oferir superproduccions de Hollywood, ganxos més potents que els habituals documentals de tres quarts d'hora, van ser el 2010, amb Toy Story 3 i la penúltima entrega de la saga de Harry Potter, que tampoc no van rutllar.

Ara fa quatre anys, la companyia de musicals Stage va fer un intent, que no va fructificar, de quedar-se l'Imax per reconvertir-lo en un teatre. Avui, Castelló –a qui encara li queden 12 anys de concessió, precisen fonts de l'Autoritat Portuària– assumeix que el format no té futur, i estudia donar a l'edifici algun altre ús, encara per definir i que necessitaria el vistiplau del consell d'administració de l'Autoritat Portuària i de l'Ajuntament de Barcelona.