A Praga, capital del regne de Bohèmia i de l’actual República Txeca, un grup d’aristòcrates protestants, encapçalats pel comte de Thurn-Valsassina, van entrar al castell de Hraddany, van capturar Jaroslav Martinitz i Wilhelm Slavata, dos governadors imperials, juntament amb el seu secretari, Philip Fabricius, i els van tirar per una finestra. Demostraven així el seu rebuig a l’elecció del catòlic Ferran II d’Habsburg com a rei de Bohèmia, territori en què la població era majoritàriament protestant. Amb tot, els tres defenestrats van caure sobre una pila de fems dipositats al fossar del castell i cap d’ells va resultar ferit de gravetat. Això va ser interpretat pels cercles catòlics com una prova que la voluntat divina estava de part seva. La violenta acció dels nobles protestants va ser el desencadenant de la guerra dels Trenta Anys.

Guillem d’Orange, al capdavant d’una tropa de mercenaris alemanys, derrota les forces de la monarquia hispànica en la batalla de Heiligerlee, a Holanda, la primera de la guerra dels Vuitanta Anys, que va enfrontar les Províncies Unides dels Països Baixos amb el seu sobirà, el rei espanyol.

Comencen les obres de la primera línia ferroviària del món, entre les ciutats angleses de Stockton i Darlington, de quaranta quilòmetres de recorregut.

La Xina s’annexiona el Tibet com a regió autònoma, fet que origina un moviment independentista encapçalat pel dalai-lama, Nobel de la pau el 1989 per la seva lluita no violenta.

Els bisbes espanyols acusen el PSOE d’aprovar lleis que perjudiquen els pobres.