La sisena extinció massiva

La darrera gran extinció que va patir la Terra és, sens dubte, la més coneguda. Va tenir lloc fa uns 65 milions d'anys, quan l'impacte d'un gran meteorit va exterminar més del 75% de les espècies, incloent-hi els dinosaures. Al marge d'aquesta, però, el nostre planeta ja havia passat anteriorment, com a mínim, per quatre cicles d'una ràpida desaparició massiva d'espècies, que han estat degudament documentats mitjançant els fòssils. A criteri dels científics, la Terra afronta ara la sisena gran extinció massiva. I l'espècie humana n'és la gran responsable.

El crit d'alerta el va llançar un equip d'investigadors, amb un recull d'articles en un especial publicat recentment per la revista Science, titulat Fauna en desaparició. Constaten que el nombre d'invertebrats s'ha reduït en un 45% de mitjana durant un període de 35 anys, durant el qual, curiosament, la població humana s'ha duplicat.

Més enllà del valor obvi de la biodiversitat per ella mateixa, aquest descens hauria de ser ponderat per l'espècie humana, atesos els enormes beneficis que invertebrats com els insectes, els aràcnids, els crustacis i els cucs i llimacs tenen en la vida diària. Ells, en gran part, són els responsables de la pol·linització i el control de plagues en els cultius, la descomposició i el cicle dels nutrients, la filtració de l'aigua i la salut humana.

L'estudi, liderat per la University College de Londres (UCL) i les universitats de Stanford i de Califòrnia, es va centrar en la desaparició dels invertebrats, perquè han estat tradicionalment menys estudiats, però no deixa de banda els grans vertebrats: els darrers 500 anys n'han desaparegut 322 tipus diferents. I no només això: les espècies que no han desaparegut han perdut, de mitjana, el 25% dels seus individus, un fet que també afecta greument els ecosistemes.

Pel que fa als invertebrats, el 67% dels que s'han monitorat en l'estudi han registrat un descens poblacional del 45%. Només al Regne Unit, els científics van observar que a les zones habitades per insectes comuns (escarabats, papallones, abelles i vespes) s'ha produït un descens d'entre el 30 i el 60% en els últims quaranta anys.

“Ens vam quedar impactats en descobrir en els invertebrats pèrdues similars a les dels animals més grans, ja que anteriorment es pensava que els invertebrats eren més resistents. Encara que no sabem completament quin serà l'impacte a llarg termini de la disminució en nombre, sí que sabem que en l'actualitat ens trobem en la posició potencialment perillosa de perdre una part integral dels ecosistemes sense saber quin paper tenen”, afirma Ben Collen, autor de l'estudi i expert en biociències de la UCL.

La decadència en el nombre d'invertebrats es deu a dos factors principals: la pèrdua d'hàbitat i l'alteració del clima a escala global. En tots dos casos hi ha la mà de l'home al darrere.

L'estudi també apunta les repercussions econòmiques que pot tenir el que els científics ja han batejat, seguint el model creat amb la desforestació, com la desfaunació. Per exemple, es requereix la pol·linització dels insectes en el 75 per cent de tots els cultius alimentaris, i la seva contribució s'estima en un valor d'aproximat del 10% del valor econòmic de tota l'oferta mundial d'aliments.

El valor del control de plagues pels depredadors nadius s'estima en 4.500 milions de dòlars l'any (3.337 milions d'euros) només als Estats Units, uns costos que podrien augmentar amb la disminució del nombre de depredadors.

De la seva banda, la disminució de les poblacions d'amfibis ha conduït a un augment de les algues i la biomassa de les aigües residuals, fet que, al seu torn, redueix l'absorció de nitrogen.