Els jutjats sobreviuen amb un 38% de funcionaris interins
La majoria són de fora de Catalunya i en marxen quan el Ministeri de Justícia convoca un concurs, malgrat que la Generalitat paga els sous
Avui presenten dos manuals per fomentar-hi l'ús del català
El percentatge de funcionaris interins s'ha enfilat fins a un 38% en l'administració de justícia catalana, fet que provoca plantilles força canviants, que requereixen formació constant i que fan que l'ús del català als jutjats no es normalitzi.
La secretària de Relacions amb l'administració de justícia del Departament de Justícia, Maria Josep Feliu, ha explicat que diverses vegades han reclamat al Ministeri de Justícia el traspàs d'aquests funcionaris a l'administració catalana i que “el Consell General del Poder Judicial ho veu bé, ja que cal proximitat per implantar millores com ara l'oficina judicial”.
La negativa del govern espanyol provoca que el Ministeri de Justícia convoqui els concursos de places de funcionaris als jutjats i que molts d'ells obtinguin plaça a Catalunya, on són formats i pagats per l'administració catalana.
Aquests funcionaris no tenen un límit d'estada obligat en la plaça guanyada, com sí que tenen els jutges, tot i que és només d'un any. Això provoca que en noves convocatòries estatals marxin de Catalunya per anar prop d'on tenen la família. Aquesta situació va ser extrema el 2011 i, malgrat l'austeritat pressupostària, el govern català va permetre cobrir 107 vacants de cossos de tramitació processal i administrativa i d'auxili judicial per evitar suspensió de judicis o investigacions aturades.
La manca de vocacions de jutges, fiscals i funcionaris judicials catalans continua sent un llast per a la normalització de l'ús del català als jutjats. El nombre de sentències redactades en català fa temps que no supera el 12% al nostre país. Maria Josep Feliu té clar que “finalment ha de ser un requisit saber el català, i no només un mèrit”, per exercir de jutge, fiscal o funcionari a Catalunya. Mentre aquesta obligació no arriba, l'administració intenta fomentar-ne l'ús i oferir cursos i serveis de traducció als nouvinguts.
En aquest sentit, Feliu ha avançat que avui presenten dos manuals, un de bones pràctiques i un altre de criteris, elaborats per professionals del sector, i que els funcionaris i jutges ja poden consultar a la intranet. La secretària de relacions amb l'administració de Justícia ha destacat que en el manual de criteris “s'hi recullen situacions conflictives que es donen actualment als òrgans judicials i s'hi exposen sentències i normativa per resoldre-les, i, a més –hi afegeix–, hauria de ser un document viu amb l'aportació de nous casos”.
Un cas ben recent: un jutge a Catalunya ordena als serveis territorials que li tradueixin al castellà una demanda redactada en català que ha entrat al jutjat. Els serveis lingüístics li ho deneguen adduint que és ben correcta. El jutge els respon amb un avís per desobediència. Algun professional recorda drets i deures als jutjats catalans, i ara el jutge exposa que és una part qui demana la traducció. La resposta legal és al manual.
LA FRASE
LA XIFRA
Conferència de jutges, lletrats i procuradors
El Centre d'Estudis Jurídics i Formació de Barcelona és el marc avui, a les cinc de la tarda, de la conferència Bones pràctiques lingüístiques a la justícia, en què es donaran a conèixer dos manuals elaborats per l'Observatori Català de la Justícia, format per advocats, jutges, notaris, fiscals, secretaris i serveis jurídics de la Generalitat.
En la xerrada hi intervindran Maria Josep Feliu, magistrada i secretària de relacions amb l'administració de justícia; Anna M. Terradas, degana del Col·legi de Procuradors de Mataró; Josep Canício, degà del Col·legi d'Advocats de Tortosa, i Francesc Xavier González de Rivera, magistrat del jutjat social número 3 de Barcelona. L'entrada és oberta a tothom.
Més de 9.000 professionals a les plantilles
Des de l'acord del govern del maig del 2013, els advocats de la Generalitat sol·liciten a tots els jutjats, on l'administració local o autonòmica en són part, que es tramiti el procés, incloent-hi la sentència, en català. Alguns jutges en fan cas i d'altres ni responen.