La fiscalia de Girona demana set anys i mig de presó i quatre d'inhabilitació per exercir de pianista a la reconeguda intèrpret de Puigcerdà Laia Martí com a presumpta autora d'un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica i per haver ocasionat lesions psíquiques a una veïna del pis de dalt que es va queixar durant anys del soroll i que la va acabar denunciant. L'octubre del 2003, la família de la jove, de 26 anys, va instal·lar un piano al domicili perquè practiqués, ja que estava cursant estudis oficials de música. Segons l'escrit de conclusions provisionals del ministeri públic, la noia tocava l'instrument cinc dies a la setmana –de les nou del matí a la una del migdia i de les dues a les sis de la tarda– sense que la sala on assajava estigués insonoritzada, de manera que superava “el nivell màxim d'immissió sonora” permès per la llei.
L'advocat de Martí, Marc Molins Raich, pensa que la petició de la condemna contra la seva clienta és un “greu error tècnic” perquè no es pot considerar el soroll d'un piano una font de contaminació acústica lesiva del medi ambient, com el que podria provenir d'una discoteca o d'un aeroport.
Tal com va avançar ahir La Vanguardia, el lletrat argumenta que aquest fet no hauria d'haver-se criminalitzat, sinó “enjudiciar-se, com a màxim, per via civil o administrativa”. “Parlaríem de proporcionalitat del delicte respecte a la pena si l'acusació fos encertada, però és una injustícia.” Va concloure, així mateix, que tot plegat representa una hostilitat cap a una jove promesa de la música catalana, que ha estudiat al Conservatori del Liceu de Barcelona i que ara compagina els estudis amb actuacions i gires.
El març del 2006 la suposada afectada va denunciar la situació a l'Ajuntament, que va demanar quatre cops que el soroll s'acabés o que s'insonoritzés l'habitació. La família no en va fer cas fins al juliol del 2008, quan es van traslladar a una casa més aïllada (la veïna va marxar temporalment del pis entre el novembre del 2007 i el juny del 2008).
Comentaris
La meva solidaritat amb la víctima tant continuada d'aquest martiri que suposa aguantar cada dia, durant tantes hores i a casa teva l'estudi d'un instrument. La família de la pianista tenia altres opcions per estudiar sense molestar els veïns. Els que ens agrada la música valorem especialment el silenci. La pena és que per més que li donessin la raó serà molt difícil superar les seqüeles que comporten aquesta agressió continuada.
ni han que tenen la pell molt fina ...i las branques no els hi deixen veure el bosc! colla de punyeters que no tenen res me que fer ala seves miserables existència que posar pals a las rodes de persona's que practiquen una activitat musical, que si es veritat que requereix moltes hores de estudi i treball, per que per aixo mereix la ajuda i consideració dels seus veïns. i en tot cas una aproximació al problema de la pol·lució sonora constructiva, aixi arribarem al punt amb el que escoltar una conversa serà ja molest per segons quin amargat de la vida que no es capa's de agafar uns protectors auditius i acabar amb un problema tan senzill com aquest, la meva solidaritat per la estudiant de piano, per suposat!
Ningú té dret a imposar sorolls, ni olors, ni res que pugui envair la llar del veí, la seva intimitat, per més elevat que sembli el fi de la molèstia. Comprenc que a qui no ho hagi patit li costi entendre-ho, és fàcil dir que són manies. Per altra banda cal dir que, ni que l'agredida ho hagués intentat, l'únic que pot evitar la transmissió del sò és l'emissor, ho sé per experiència pròpia. M'he deixat de dir abans que espero que l'acció de la justícia arribi també als responsables municipals que no varen intervenir, com és la seva obligació.
Totalment d'acord, Ignasi. Els assajos i/o les repeticions al piano poden ser tan insuportables com qualsevol altre soroll; no se'n pot dir música, de debò, però fins i tot la millor de les músiques, si un hom està obligat a escoltar-la durant hores... també pot ser un suplici.
Tan hagués costat d'insonoritzar l'habitació?
Ah! si la pianista en qüestió tornés a tenir problemes de veinatge... sempre es pot traslladar a cal Sisquet Castell.
Jo he patit això, fins al punt que vaig haver de marxar de casa perquè jo no vaig aconseguir res (era l'única afectada i ell advocat.... ) Gràcies a aquests desgr...... ara estic a la ruïna. Així els passes el mateix a ells.
Crec que hi ha aquí un cas de poca comunicació i més coneixent a la noia que ha fet la queixa. Ja que ha estat la sola que l'ha presentada ja que altres veïnes de l'immoble sofrien que aquesta posés la ràdio a tota metxa i no es van queixar mai. No sabia que estava de baixa, creia que no havia treballat mai, és més crec que van marxar perquè el marrit, manobre, és va quedar sense feina. I la familia d'ella són una mica raros. En els pobles tots ens coneixem.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.