Jutgen els acusats de viure més d'un any en un hotel de luxe de Pals sense pagar

Una parella de nacionalitat alemanya, Hans Wertner i Monika Hurka, van ser jutjats ahir a l'Audiència de Girona per haver viscut de franc un any i tres mesos a l'hotel Mas Salvi de Pals, on van deixar a deure 132.395 euros per l'estada i, a més, van enganyar presumptament els propietaris fent-los creure que estaven interessats en la compra del complex. En la seva declaració, l'acusat va explicar que van contactar amb els responsables de l'hotel el març del 2009 a través d'una agència immobiliària i que, des de llavors fins al juny del 2010, sempre que s'hi van allotjar va ser perquè l'amo i la seva filla els ho van oferir. “Mentre es feien els tràmits per materialitzar la transacció, vaig entendre que en cap moment havia de pagar pels serveis. Marxàvem quan estava ple, ja que teníem un apartament a Perpinyà. No estàvem obligats a quedar-nos, però per treballar en el projecte era més fàcil ser allà.”

L'imputat, que va detallar que era el president d'una empresa de producció d'audiovisuals, va acusar els aleshores propietaris de no haver-los donat els documents complets que els requerien i d'haver-los presentat uns comptes un 30% més alts dels reals. El complex es venia per 8,2 milions d'euros, però els suposats estafadors tenien previst “invertir-n'hi 15”, perquè volien construir a la finca uns estudis de gravació.

La seva secretària, Monika Hurka, va relatar que els denunciants només els van reclamar 66.000 euros el novembre del 2009 per poder pagar els empleats. “El març del 2010, ens van sol·licitar que tornéssim perquè així els treballadors es quedaven més tranquils, perquè veien que les negociacions seguien.” La noia, a més, va considerar que hi estaven com a “convidats” i va indicar que en la carta d'intencions que van firmar les parts no es feia referència a l'allotjament.

La filla del propietari, que era la directora, va rebatre que eren plenament conscients que hi consumien com a clients. Mentre fingien que el volien comprar, “van anar posant excuses”: “Van afirmar que tenien una sèrie d'inversors als EUA. Després, van dir que dur els diners aquí era complicat i que començarien a negociar amb bancs nacionals pel crèdit.” Es van aferrar a la il·lusió, per tant, que el propòsit de la parella era cert. “Ell és calculador. Tenien una cara que se la trepitjaven. Havíem acordat que si compraven l'hotel no havien de pagar l'estada i que, si l'operació no prosperava, havien d'abonar les despeses. No van fer ni una cosa ni l'altra.”

Va posar en dubte, a més, uns documents en què els acusats només els van deixar fer un cop d'ull, i en els quals sortia que tenien 14 milions d'euros. I, finalment, va desmentir que els 66.000 euros fossin per pagar sous: “Es tractava d'una factura en què s'indicava l'import que ja ens devien. Vaig enviar el document a Hurka perquè un dia ella em va preguntar quina despesa acumulaven. Ens van dur molta feina i van rebre un tracte del tot servicial.”