policial
Detecten vuit casos de nenes amb risc de patir l'ablació a les comarques gironines
Mossos i serveis socials convencen una mare que no retorni al seu país d'origen pel perill que mutilin els genitals a les seves tres filles
Els Mossos i els serveis socials han detectat aquest 2013 vuit casos de nenes residents a les comarques gironines que corrien risc de patir l'ablació. D'ençà del 2002, a les comarques gironines hi ha un protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen –totes subsaharianes– sí que aprofiten les vacances per tornar als seus països d'origen i, allà, marcar de per vida les nenes.
Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada, s'activa el protocol. Segons explica la cap de la unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre, depenent de cada cas s'actua d'una o altra manera. Si es detecta que el viatge de les menors és imminent, es posa en coneixement dels jutjats i la fórmula que se sol adoptar és la de prohibir que la nena agafi l'avió. Hi ha altres casos, però, en què no cal adoptar mesures urgents. Això passa, per exemple, quan hi ha membres de la família que han patit l'ablació fa temps i que ja han arribat mutilades a Catalunya. Aleshores, policies i agents socials fan un seguiment periòdic a les menors (que sovint inclou revisions ginecològiques) i intenten convèncer els pares perquè abandonin la pràctica.
Desistir de tornar
Entre els casos d'aquest 2013, n'hi ha un de paradigmàtic i que, com concreta la sotsinspectora, ha servit per posar en relleu “la tasca de prevenció” que fa la xarxa. Es tracta del d'una dona subsahariana que viu al Gironès i que té diversos fills, dels quals tres són nenes. La mare pateix una situació econòmica precària i havia decidit retornar a viure a l'Àfrica. “Ens vam posar en contacte amb ella per plantejar-li què podria passar quan arribés al seu poblat i si hi havia risc que mutilessin les nenes”, relata Rosa Negre. De fet, la mare pertany a una ètnia que practica l'ablació més cruenta de totes: la infibulació (en què no només s'extirpa el clítoris, sinó també els llavis de la vagina). Ella mateixa n'havia estat víctima. “Ens va respondre que realment tenia por, perquè creia que no podria protegir les nenes i que, fins i tot, la més gran seria obligada a casar-se”, diu. Al final la mare ha decidit quedar-se i no viatjar.
Entre 6 i 12 anys de presó
Durant el 2012, el protocol per lluitar contra l'ablació a les comarques gironines va detectar tretze casos de risc. Com també ha passat aquest any, cap de les menors va ser víctima d'una extirpació de clítoris. En cas que es detecti que una nena ha estat víctima d'ablació, l'afer s'envia al jutjat. A partir d'aquí, la investigació ha de determinar en quin moment les nenes han patit l'extirpació del clítoris. I és que, com concreta Rosa Negre, a partir del 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte, independentment del lloc on s'hagi comès. La llei castiga l'ablació amb penes que van des dels 6 fins als 12 anys de presó.