[D]
0
24 febrer 2009 2.00 h

Un tros dels Estats Units a l'Estartit

La base nord-americana de transmissions Loran, construïda el 1961 i desmantellada el 1994, va mantenir sempre el seu caràcter obert i de relació cordial amb la població

L'any 1979 hi havia dues instal·lacions controlades pels Estats Units d'Amèrica a les comarques gironines: l'emissora Ràdio Liberty, a Pals (vegeu el capítol específic), i la base Loran, situada a l'Estartit. Totes dues van ser fruit dels convenis signats pel govern franquista i el dels Estats Units, en el marc de la guerra freda amb la Unió Soviètica. Aquests acords també van incloure l'obertura de la base militar del Pení, a Roses, que va estar en mans de l'exercit nord-americà des del 1953 fins al 1964, data en què va passar a l'exèrcit espanyol.

La base de l'Estartit era una estació de transmissions que formava part de la xarxa de bases del sistema Loran. Estava gestionada pel servei de guardacostes dels Estats Units, que depenia del Ministeri de Transports i tenia com a objectiu operar en el sistema Loran, acrònim de Long Range Aid to Navigation (ajuda a la navegació de llarg abast), i del qual les bases agafaven el nom. Aquest sistema serveix perquè un vaixell pugui saber quina és la seva situació mitjançant la utilització de senyals de ràdio emeses des de terra. Com que feien falta diversos emissors perquè el sistema funcionés, la base de l'Estartit estava relacionada amb dues estacions del Mediterrani: la de l'illa italiana de Lampedusa i la de Kargaburun, a Turquia. La zona d'influència d'aquestes tres estacions permetia controlar tot el trànsit marítim i aeri del Mediterrani.

Visita a la base

Fa 30 anys, dos periodistes d'El Punt van acompanyar l'almirall en cap dels serveis de guardacostes dels EUA, John B. Hayes, en la seva visita a la base, que va estar en funcionament des del 1961 fins al 1994, i en la seva crònica reflectien que l'entrada era de fàcil accés a qualsevol persona aliena a les instal·lacions, malgrat que la retolació advertís de la prohibició de passar. També relataven el procés de «familiarització» de la població local amb l'estació i com la visitaven de manera freqüent per descobrir les llaunes de Coca-Cola, «fumar un Winston sense el segell de Tabacalera» o assistir a les projeccions de pel·lícules americanes d'èxit al cinema de la base. Aquest caràcter obert va propiciar que la petita dotació que estava destinada a la base de l'Estartit, formada pel voltant d'una vintena de persones, tingués al llarg del temps una relació cordial amb la població de la zona i aquesta tingués accés a les icones de l'american way of life en aquests tros dels EUA a la Costa Brava.

L'única ocasió en què es van augmentar les mesures de seguretat va ser a finals de la dècada dels vuitanta, davant les protestes de grups d'antimilitaristes i pacifistes que demanaven el desmantellament de les bases americanes. Els manifestants van intentar fer en una ocasió una cadena humana que anés des de la base de l'Estartit fins a Ràdio Liberty, però en fracassar l'intent, van sembrar de rocs el camí que separava la base Loran de l'Estartit.

El 1994, cinc anys després de l'acabament de la guerra freda i coincidint amb el desenvolupament del GPS, els guardacostes nord-americans van deixar la base i es va desmantellar l'antena de 200 metres d'alçada, que ja s'havia convertit en una marca inconfusible de la silueta del poble.

Una cerimònia de clausura el desembre de 1994 va posar el punt i final de manera oficial a l'enclavament nord-americà –que era una de les destinacions preferides arreu del món pel membres del cos de guardacostes– a la part més altra de la població baix-empordanesa. Abans de deixar la seva destinació, però, els disset membre del cos de guardacostes van mantenir el seu esperit d'obertura cap a la gent del poble i van fer un dia de portes obertes durant els qual ells mateixos van fer de guies improvisats de les instal·lacions a les més de tres-centes persones que van mostrar el seu interès per fer la visita.

Quinze anys en desús

Cap de les diverses gestions que es van fer per traspassar les instal·lacions arran de la marxa dels guardacostes nord-americans el 1994 no van fructificar i la zona ha quedat en desús i els edificis s'han anat degradant. El Ministeri de Defensa, que n'es l'actual propietari, va descartar l'explotació de la base perquè ja disposava d'altres sistemes de navegació més avançat que el Loran. Posteriorment es va fer una proposta a la direcció general del Transport Marítim de la Unió Europea, basada en la possibilitat de crear un programa per mantenir i explotar les estacions Loran. Com que els únics països que hi van estar interessats van ser França i Itàlia la Comissió Europea ho va desestimar. Finalment, la federació territorial de confraries de pescadors va advertir, sense èxit, al Ministeri d'Obres Públiques el perjudici que representava el tancament de la base per als pescadors tant en l'aspecte econòmic com en el de seguretat, ja que el sistema era molt fiable per al golf de Lleó i la costa catalana.

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí, en l'acte de la cerimònia de clausura ja va demostrar el seu interès a recuperar el terreny, que aplega 35,5 hectàrees, i donar-li una utilitat. Ja en aquell moment es contemplava la possibilitat que es pogués produir un expedient de reversió a l'Ajuntament. La Generalitat va renunciar a comprar-lo el 2005 i la situació no ha canviat fins al dia d'avui. El consistori manté negociacions perquè es pugui arribar a un acord, ja que no li és viable assumir la despesa que suposaria comprar-lo. En el cas que es produís aquest traspàs, la zona, que està integrada dintre del futur parc natural del Montgrí, podria tenir diferents usos relacionats amb les activitats del parc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.