Durant el seu primer any de vigència, la nova llei de morositat –que estableix la reducció dels terminis que tenen les administracions públiques per pagar les factures– ha tingut un compliment més aviat escàs entre els ajuntaments, collats per la crítica situació econòmica que arrossega el món local. L'impagament de factures i la morositat en l'administració han causat greus problemes de tresoreria i el tancament de moltes empreses –sobretot entre les pimes–, ja que els proveïdors triguen de mitjana uns cinc mesos a cobrar. Per frenar aquesta situació, el govern espanyol va aprovar al juliol la creació d'una nova línia de l'Institut de Crèdit Oficial (l'ICO, l'agència financera de l'Estat), dotada amb 3.400 milions i destinada als ajuntaments, per ajudar-los a pagar les factures que tinguin pendents amb els proveïdors –bàsicament pimes i autònoms– fins al 30 d'abril del 2011.
Pagament directe de l'ICO
El préstec es podrà demanar fins al 30 de novembre i el termini d'amortització no podrà superar els tres anys. L'import del crèdit serà, com a màxim, el 25% dels diners que el municipi rebi en concepte de la participació en els tributs de l'Estat del 2011, que, de fet, seran la garantia final del préstec. L'ICO, a través de les entitats bancàries col·laboradores, abonarà directament als proveïdors l'import de les factures reconegudes per l'Ajuntament i incloses en la línia de crèdit. Tot i que no s'han establert uns criteris de pagament prioritari, el president de l'ICO, José María Ayala, va indicar al juliol que els ens locals hauran de presentar les factures prioritzant les més antigues, mentre que el candidat del PSOE a La Moncloa i exvicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va explicar que es finançaran primer els deutes amb les empreses de menys de 250 empleats.
Els préstecs de l'ICO, però, engruixiran l'endeutament dels municipis que decideixin recórrer al crèdit, alguns dels quals tenen ja un deute viu que supera amb escreix el 75% dels seus ingressos anuals, el límit per poder continuar endeutant-se. A més, a la difícil situació financera dels ajuntaments, s'hi afegeix l'obligació de retornar a l'Estat la liquidació dels impostos que van cobrar de més els anys 2008 i 2009. Malgrat tot, alguns ens locals que
superen el límit del 75% d'endeutament, com ara Manresa i Igualada, veuen de bon ull la mesura. De fet, el ple de l'Ajuntament de la capital del Bages ha aprovat sol·licitar un crèdit de 3,2 milions, la quantitat màxima que pot demanar. Igualada, que està pagant els proveïdors a 120 dies, aprovarà al setembre sol·licitar 1,6 milions, que també és l'import màxim. Amb el préstec, podrà pagar totes les factures pendents, que es corresponen amb serveis rebuts aquest any.
La nova línia de crèdit també ha estat ben rebuda per autònoms i pimes,
que confien que alleujarà la càrrega que els obliga a suportar la morositat en l'administració. El secretari general de la patronal Pimec i portaveu de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat, Antoni Cañete, considera que la mesura “va en la bona direcció”, ja que “denota per primera vegada una sensibilitat amb el problema de cobrament per part de les administracions, reconegut per ella mateixa amb la creació de la línia”.
Per a Cañete, ara cal que els ens locals recorrin realment al préstec i creu que valdria la pena incentivar-ho. “El fet que s'exhaureixi o no la línia serà determinant per veure si es té la voluntat d'aconseguir un titular de premsa o si realment es té la voluntat política de solucionar una xacra que està generant molts problemes a la societat”, conclou. Cañete, d'altra banda, entén que els 3.400 milions de crèdit són insuficients, tenint en compte que el Banc d'Espanya reconeix que el deute acumulat
per l'administració local suma 35.000 milions.
Comentaris
Això de solucionar un deute, endeutant-te, encara més. És una péssima solució. El dogal que ja porten al coll, s'estreny encara molt més. Les persones intel·ligents, redueixen despeses dràsticament, encara que el seu preu, sigui no sortir elegits a les properes elelccions. Els oportunistes, s'endeuteran tots.
El que s'hauria de fer no és fer perquè els alcaldes i regidors no pensen en el bé col·lectiu sinó en donar diners als qui els han ajudat. Aquest és el problema.
Los organismos públicos de la Generalitat se han triplicado en ocho años
Los organismos públicos dependientes de la Generalitat, incluyendo entidades de diversos tipos, sociedades mercantiles, consorcios y fundaciones se han triplicado en ocho años, pasando de 88 en 2003 a un total de 268 en el año 2011.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.