Rajoy exhibeix gasiveria cap a Catalunya
L'aspirant a president espanyol mostra un afany d'harmonització i fa l'orni davant el pacte fiscal i els deutes de l'Estat
El popular ensenya la cara més amable i evita explicar on es produiran les retallades
Rubalcaba no entusiasma amb l'oferta d'oposició constructiva
A Mariano Rajoy li va costar molt parlar de Catalunya. De fet no s'hi va referir fins que no va arribar el torn de Josep Antoni Duran i Lleida. I les respostes al cap de files de CiU sobre el pacte fiscal, el pagament del fons de competitivitat o compliment de la inversió estatal que estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut van ser tan inconcretes com inquietants. Encara més, no té cap interès a resoldre-ho. L'aspirant a ocupar La Moncloa a partir de demà mateix va deixar clar que els compromisos o els incompliments de l'anterior inquilí no l'afecten. Els seus objectius són uns altres, i els va deixar entreveure durant la intervenció inicial per exposar el programa: recentralització i harmonització. Que no esmentés Catalunya no vol dir que s'hagi desdit del seu intent de laminar l'autogovern.
Impuls del mercat únic, eliminació de duplicitats entre administracions; un nou model de gestió de les televisions públiques, una llei per garantir un ensenyament uniforme a tot l'Estat; promoció del bilingüisme i del trilingüisme als territoris amb llengua pròpia; una normativa estatal de serveis bàsics que implicarà els territoris, com a gestors de les polítiques socials... Tot un paquet de mesures que evidencien que la prioritat de Rajoy en cap cas no s'ajusta a les exigències d'un model fiscal just i de l'increment de l'autogovern que es plantegen des de Catalunya.
L'actitud de Rajoy de menystenir o de donar allargues a tot el que li resulta incòmode es va veure en el debat català que van posar sobre la taula Duran i Lleida i el portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, però, en general, es va veure davant de tots els interrogants que van obrir la resta de portaveus de la cambra que ahir van mantenir el seu cara a cara amb el candidat a president.
En un escenari de crisi econòmica sense precedents, i després d'haver-se esmunyit durant la llarga campanya electoral per no mostrar les seves veritables intencions, l'estratègia d'ahir de Rajoy va ser aparcar les mesures impopulars dedicant-se a exhibir el seu rostre més amable amb una bateria d'iniciatives que no generessin crispació. Això sí, va avançar que amb vista al 2012 haurà de retallar més de 16.000 milions d'euros. I a hores d'ara, només se salven els pensionistes, que veuran la paga augmentada. La resta de capítols s'hauran de preparar per a la tisora. Com a contrapartida, també va garantir que no té al cap apujar els impostos.
Estrena del líder virtual
La de Rajoy no va ser l'única estrena d'ahir. També Alfredo Pérez Rubalcaba es presentava davant dels seus com un líder provisional que aspira a convertir-se en dirigent estable d'un partit que encara no ha aconseguit sortir de l'estat de xoc en què va quedar la nit del 20-N. Rubalcaba, però, es va dedicar a reivindicar el seu programa electoral com un projecte vigent davant la resta del 109 diputats socialistes que, en general, no van quedar gaire satisfets de la intervenció d'un cap de files virtual que es va moure entre la crítica mesurada i l'oferta permanent de diàleg al futur president espanyol. Fins i tot va estar d'acord amb Rajoy en tot allò que sonava a harmonització. Carme Chacón, la seva eventual rival per a la secretaria general del PSOE, gairebé ni el va aplaudir.
Rubalcaba, després d'indicar que el PSOE no donarà suport a la investidura de Rajoy, es va dedicar a desmarcar-se de l'oposició que havia fet el PP. Conscient que a l'aspirant a dirigir l'executiu espanyol li hauria resultat molt senzill posar el retrovisor i fixar-lo en l'obra que li deixa el PSOE, Rubalcaba va optar per no acarnissar-se amb el popular, si bé la inconcreció de què va fer gala Rajoy li va ser útil per exigir explicacions que l'aspirant es resistia a donar. “Quan donarà les males notícies?”, li reblava el socialista. Finalment, no va aconseguir que concretés on pensa posar la tisora, però sí que va arrencar-li que no tombarà la llei que situa la jubilació als 67 anys, malgrat que durant la tramitació el PP va fer bandera del seu rebuig a elevar-la.
L'oposició, doncs, li va haver de treure amb pinces el poc que va mostrar. El mateix va passar a Cayo Lara, obsessionat davant la possibilitat que el futur govern creï un banc dolent, amb diner públic, tal com semblava haver suggerit en la seva intervenció inicial quan es va referir, de manera genèrica, al fet que s'haurà d'afrontar una segona reestructuració del sistema financer. Es van necessitar hores de debat perquè Rajoy negués que prevegi aquesta possibilitat.
En tot cas, si el debut de Rubalcaba no va convèncer els seus, el de Rajoy no va complir les expectatives dels que esperaven que anés més enllà del poc que havia deixat entreveure en el programa electoral. A banda de preveure “grans sacrificis” i allargar la mà a l'oposició per no haver d'aprovar sol les reformes, Rajoy va preferir llançar missatges d'esperança en lloc de centrar-se només en el “cercle infernal” en què assegura que està l'economia. La fi d'aquest esperit de bonhomia es produirà el 30 de desembre. En aquell consell de ministres s'haurà de veure d'una vegada la mida de la destral del nou govern espanyol. Ahir, però, tocava conciliació. De fet, Rajoy va ser capaç de mantenir el mateix to amable durant totes les intervencions. Només Rosa Díez, d'UPyD, el va aconseguir treure de polleguera.
Avui toca intervenir al PNB i al grup mixt, encapçalat per Amaiur. Rajoy s'haurà de definir sobre la pau al País Basc, un assumpte que ahir, com tants altres, va aconseguir passar per alt, si bé les primeres paraules del discurs les va dedicar a les víctimes del terrorisme.
