Sagnia crònica

Catalunya pateix una sagnia fiscal crònica. Aquest és el diagnòstic que es desprèn de l'actualització de la balança fiscal amb l'administració de l'Estat feta pel govern. La Generalitat no només ha completat el buit de càlcul que existia del 2006 al 2009, sinó que ha homogeneïtzat les dades des del 1986 per poder-les comparar. El dèficit fiscal ha estat constant durant dues dècades: d'un 8% del PIB anual de mitjana, segons el mètode de càlcul de flux monetari, que pren com a referència la localització espacial de la despesa. Això vol dir que els successius sistemes de finançament que ha tingut Catalunya no han aturat la sagnia tributària. La xifra global del drenatge mareja: la suma de tots els milions d'euros aportats pels catalans a l'Estat i que no han tornat des del 1986 ascendeix als 213.963.

Les últimes dades de l'espoli fiscal que el govern va fer públiques ahir s'ajusten sense desentonar, com una baula més, en la ja coneguda cadena tributària. El saldo negatiu de la balança va ser del 7,9% del PIB el 2006 (14.493 milions), del 8,1% el 2007 (15.913 milions), del 8,5% el 2008 (17.200 milions) i del 8,4% el 2009 (16.409 milions). Aquest últim any és significatiu perquè és el primer que comptabilitza el nou finançament, el pactat pel tripartit i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no va ser crític amb l'impacte relatiu que l'estrena del sistema ha tingut sobre la
balança. “La contribució del nou model de finançament ha estat amb tota
seguretat positiva”, va assenyalar, aventurant que sense aquell acord l'espoli s'hauria pogut incrementar encara més.

De cada euro que l'Estat recapta a Catalunya, 43 cèntims no tornen, si s'exclouen del càlcul la Seguretat Social i l'atur. La sagnia fiscal afecta directament la butxaca dels catalans. El 2009 cada ciutadà va pagar 2.251 euros sense retorn. En els últims 24 anys, aquest saldo fiscal per persona s'ha doblat: era de 1.074 euros el 1986. La conclusió de Mas-Colell és que la contribució ca-
talana és “excessiva” i
s'ha de reequilibrar.

La imaginació es dispara a l'hora de formular hipòtesis sobre quines despeses es podria permetre el país si disposés dels milions que no tornen. “En comptes de reivindicar el corredor mediterrani, l'estaríem construint”, va indicar Mas-Colell. El conseller d'Economia va admetre que si la Generalitat hagués estat víctima de la meitat de l'espoli fiscal i hagués mantingut la política de retallades, hauria tancat l'any sense el dèficit pú-blic que ara l'escanya.

Per al govern, la balança és una arma clau per a la reivindicació del pacte fiscal. Aquest és l'únic remei que l'executiu admet per aturar el drenatge que condemna Catalunya a l'anèmia crònica. El conseller d'Economia va deixar clar que faran arribar les dades a La Moncloa perquè Mariano Rajoy en prengui consciència: “N'enviarem una còpia i fins i tot ho traduirem al castellà perquè ho puguin llegir bé.” El del dèficit fiscal és el gran argument que branda l'executiu per reclamar un nou sistema. CiU ha parlat obertament de rebaixar-lo fins a la meitat. És a dir, fins al 4% del PIB. Però l'executiu rebutja ara que la prova del cotó del futur model sigui només l'impacte immediat que tingui sobre el saldo fiscal, en
forma de milions d'euros de més, i pretén centrar l'atenció sobre la recaptació de tots els impostos i la sortida del règim comú.

Potser és per aquesta raó que Mas-Colell va evitar xifrar fins a quin percentatge s'hauria de reduir l'espoli amb el concert econòmic. El titular d'Economia es va limitar a admetre que els catalans han de contribuir a la solidaritat mentre la renda per càpita del país sigui superior a la mitjana, i va constatar que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de territoris després d'haver fet l'aportació a la cohesió estatal. Altrament dit, que s'ha de complir el principi d'ordinalitat que figura en l'Estatut.

Per respondre amb contundència a l'espoli, el conseller d'Economia va negar que la Generalitat pugui emprendre mesures dràstiques com ara la insubmissió fiscal. La raó: la recaptació dels impostos dels catalans –a excepció dels que han estat cedits, de poc pes– la fa l'Estat. No hi ha caixa per tancar, va venir a dir Mas-Colell.

Madrid s'ha resistit històricament a publicar les balances fiscals entre l'administració espanyola i els territoris. Les primeres i últimes, corresponents al 2005, les va treure a la llum Zapatero el 2008, en plena negociació del sistema de finançament. La Generalitat recorda, però, que el Congrés va aprovar una moció que obligava l'Estat a actualitzar-les el 2011. L'espera s'allarga.

Per suplir aquesta falta d'informació estructural, la Generalitat ha anat calculant la seva pròpia balança a partir del mètode de càlcul d'un grup d'experts constituït el 2004. El gabinet d'Artur Mas ha elaborat aquesta última seguint el mateix mètode i amb la col·laboració d'alguns dels integrants del primer grup, com ara Núria Bosch i Marta Espasa, amb una àmplia autoritat acadèmica sobre la matèria.