El PP relega el català a les Illes i el deixa com a mèrit
Els populars fan valer la seva majoria perquè el Parlament balear aprovi la reforma de la llei de la funció pública, que fulmina la llengua com a requisit
Entitats i ciutadans es mobilitzen contra la decisió
El català ja no és un requisit per treballar a l'administració pública balear. El Parlament de les Illes va aprovar ahir la reforma de la llei de la funció pública del govern del popular José Ramón Bauzá, que arracona la llengua catalana en benefici del castellà i la deixa en un simple mèrit. El PP va fer valer la seva majoria a la cambra illenca per tirar endavant una normativa que ha aixecat un intens rebuig entre els ciutadans i les entitats culturals. I que ahir es va visualitzar en una protesta a les portes del Parlament balear. L'alcalde de Manacor, Antoni Pastor, expulsat del PP per haver-se desmarcat de la posició del partit quan es van votar les esmenes a la totalitat a la llei i ara diputat no adscrit, va dir “no”a la majoria de l'articulat.
El debat va ser encès i va evidenciar la fractura. D'un cantó, el PP, que va defensar la reforma de la llei en compliment del seu programa electoral i va rebutjar que fulminés el català de l'administració pública. I de l'altre, l'oposició, que va acusar els populars de destruir un consens en matèria lingüística que ha durat 26 anys. La diputada del PSIB-PSOE Pilar Costa va denunciar que, a partir d'ahir, “els ciutadans tenen menys llibertats i drets per utilitzar la seva llengua a la seva terra”. Els socialistes veuen els populars balears preocupats per minimitzar la llengua –amb el canvi de topònims– i no, en canvi, per l'impacte de les retallades que està impulsant el govern de Rajoy. “Al president Bauzá li molesta ser president d'una comunitat, li molesten les autonomies i encara més una que té llengua pròpia i competències en sanitat i educació”, va lamentar Costa.
És un ‘que se jodan'
També va carregar amb duresa el PSM-IV-ExM. Un dels seus diputats va parafrasejar l'insult de la popular Andrea Fabra en la presentació de l'ajust de Rajoy. “Aquesta modificació suposa un que se jodan als catalanoparlants”, va sentenciar Nel Martí.
El PP va rebutjar aquests arguments i també va fer valer la seva majoria per evitar que la reforma de la normativa passi pel Consell Consultiu, tal com demanava l'oposició. La línia argumental dels de Bauzá va anar encaminada a rebutjar que s'hagi apartat el català de l'administració pública. “El PP no imposa, dóna llibertat. No ataca cap llengua i estima la pròpia, i defensa que el coneixement sigui un mèrit, cosa que no és el castellà”, proclamava el diputat popular Fernando Rubio. “Es potencia l'aprenentatge i el coneixement del català”, hi afegia.
No hi ha prevalença
Als passadissos del Parlament balear, el conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, subratllava que la llei aprovada “va en consonància amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i amb el Constitucional i no dóna prevalença a cap de les dues llengües oficials”. “L'objectiu era treure el requisit per a l'accés a la funció pública i així s'ha fet”, va resumir el conseller illenc.
Les explicacions dels populars no van frenar la protesta a la porta de la cambra de les Illes, en la qual hi havia diverses entitats, com ara l'Obra Cultural Balear. Els concentrats van demanar la dimissió de Bauzá.
LES FRASES
En defensa de la unitat de la llengua a Catalunya
El mateix dia que el Parlament balear posava fi al català com a requisit en l'administració de les Illes, a la cambra catalana s'aprovava una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana. El text va tenir el suport de tots els grups parlamentaris, tret del Partit Popular i Ciutadans.
La declaració denuncia les “denominacions impròpies”, en referència a la impulsada pel govern aragonès de Luisa Fernanda Rudi, que anomena el català “aragonès oriental”, i alerta que contravenen els principis científics i lingüístics. El text denuncia que la iniciativa del govern aragonès i la del balear “no s'ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”.
La declaració alerta que les modificacions legislatives impulsades per aquests dos executius del PP comporten “un detriment de l'estatuts legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua”.