Contra l'amenaça
El president de la Generalitat reclama al govern espanyol que deixi de banda les intimidacions i escolti el clam català
Artur Mas avisa que només si es nega l'existència de Catalunya es pot impedir que faci una consulta
Rubalcaba
i Camacho titllen
el president d'“irresponsable”
Menys “amenaces” i més diàleg. Aquesta és la recomanació que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir a l'executiu estatal després que anunciés, a través de Soraya Sáenz de Santamaría, que utilitzarà tots els instruments jurídics i judicials contra la celebració d'una futura consulta sobre la independència de Catalunya. El missatge de Mas és que el procés iniciat cap a l'estat propi és imparable i no es pot frenar. Tampoc amb sentències o amb decisions judicials, com es pretén des de l'executiu estatal. “S'ha de resoldre amb diàleg, negociació i sense amenaces, i escoltant la veu de la gent quan es pronuncia en referèndums, en les consultes i en les eleccions”, advertia Mas al govern de Mariano Rajoy.
Ho feia el dia després que el Parlament aprovés, amb més del 60% dels diputats –84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions–, que Catalunya celebri en la pròxima legislatura –“prioritàriament”– una consulta sobre el seu futur. Mas va qualificar la decisió d'“històrica” i va alertar l'Estat que marca “un abans i un després”. El president de la Generalitat va anar més enllà, avisant-lo que no pot aturar la voluntat de Catalunya. “No es pot impedir que un poble que té mil anys d'història, que té un projecte de futur i que vol lluitar pel seu benestar es pronunciï sobre aquest futur, a menys que se li negui l'existència”, afirmava el president per instar l'executiu estatal a “escoltar”.
Però el gabinet de Mariano Rajoy no sembla gaire disposat a parar l'orella. A la mateixa hora que dijous es votava la consulta a la cambra catalana, la vicepresidenta espanyola alertava que l'Estat farà servir tots els mecanismes jurídics i judicials per frenar la convocatòria. L'executiu estatal estudia recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o al Tribunal Constitucional. En aquest últim cas, per demanar-li que suspengui la llei de consultes, una demanda que podria servir tant per a la normativa aprovada pel tripartit, ja recorreguda, com per a una de futura si la impugnés. L'executiu espanyol estudia una tercera via, que consistiria en l'ús del Codi Penal per aconseguir una imputació del president. “Són les amenaces típiques, tradicionals, i és la manera que tenen de reaccionar, molt sovint, els poders de l'Estat”, considerava Mas.
Trobada, dimarts
Després d'entrevistar-s'hi el 20 de setembre, Mas es trobarà dimarts vinent amb Rajoy. Ho farà després que dilluns al migdia signi el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions pel 25 de novembre. I també serà el primer cop que estaran cara a cara d'ençà de l'aprovació de la resolució per celebrar una consulta sobiranista. Serà en el marc de la conferència de presidents autonòmics que es farà al Senat, i juntament amb la resta de dirigents territorials. Igual que va fer el dia que es va veure amb Rajoy, quan va comparèixer a la delegació de la Generalitat a Madrid i no a La Moncloa, Mas no valorarà la trobada a la cambra alta, tal com sí que faran els seus homòlegs de la resta de territoris. El president la detallarà dimecres, al Palau de la Generalitat.
Va ser en aquest escenari on ahir, d'altra banda, es va entrevistar amb el líder del PNB, Iñigo Urkullu. Es tractava d'una reunió ajornada d'aquest estiu i que els dos dirigents nacionalistes van celebrar just ahir per desvincular-la de les campanyes electorals basca –els comicis són el 21 d'octubre– i catalana –el 25 de novembre.
Més reaccions
Mentrestant, les reaccions a una eventual consulta van continuar. Cal destacar la de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va acusar el president de la Generalitat d'actuar “de manera irresponsable”. És el mateix que opina el secretari general del PSOE, que va reproduir el qualificatiu en una entrevista a Ràdio Euskadi. Rubalcaba va acusar Mas de buscar la “confrontació” amb tot aquest procés, i també va recriminar a Rajoy que només hagi parlat amb Mas d'ajustaments i no de tot aquest “embolic”. “Són dos presidents irresponsables”, va sentenciar.
Qui també es va pronunciar ahir va ser el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, que va fer una crida als polítics a actuar amb “prudència”. En l'obertura de l'any judicial, va demanar un esforç per trobar fórmules perquè el poder estigui “associat” a la societat. Menys prudent va ser la portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo. Tot i no entrar a valorar els últims esdeveniments polítics, va deixar clar que la Constitució, “mentre no es modifiqui”, indica clarament “a qui correspon” la convocatòria d'un referèndum, en referència a l'executiu estatal.
A la Generalitat li urgeixen 560 milions
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va instar ahir el govern espanyol a transferir com més aviat millor 560 milions provinents del fons de liquiditat autonòmic. Aquests diners serviran per pagar despeses corrents, va aclarir el conseller, i també va garantir que les nòmines dels funcionaris es pagaran amb normalitat, tot i la necessitat de líquid del govern català.
Catalunya ja ha rebut 400 milions d'aquest mecanisme habilitat per l'executiu estatal perquè els territoris, que tenen l'accés tancat per finançar-se a l'exterior, puguin afrontar els venciments de deute. Des de la Generalitat esperen rebre els 560 milions la setmana vinent, però el conseller d'Economia ja avisava que, si no arriben dilluns, el primer dia del mes d'octubre, alguns pagaments del govern català es podrien endarrerir uns quants dies. Això, de fet, ja va passar a l'estiu, quan l'executiu va ajornar els diners per abonar diferents pagaments de concerts a escoles, hospitals i centres assistencials.
Catalunya no és l'únic territori que ha accedit al fons de liquiditat autonòmic, dotat amb 18.000 milions en total. També ho han fet el País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia, que aquesta setmana va demanar, com Catalunya, 5.000 milions d'aquest mecanisme.
Des del PP, la diputada i vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés, Dolors Montserrat, va denunciar que la Generalitat pot pagar les nòmines dels treballadors públics gràcies als populars i, en concret, al fons de liquiditat habilitat pel govern de Rajoy. I va acusar l'executiu d'Artur Mas de “pensar només en la independència”.
