El govern dóna accent polític a la secretaria d'Hisenda
La Generalitat reestructura Economia i nomena una secretària per “desenvolupar” l'Agència Tributària de Catalunya
Preveu emparar l'assumpció de tots els impostos en un “marc legal”
El govern va fer ahir un nou gest per acostar-se al complicadíssim objectiu que Catalunya pugui recaptar i gestionar tots els impostos: una reestructuració del Departament d'Economia i Coneixement. El govern es dota ara d'una secretaria específica d'Hisenda. Entre les seves funcions, hi ha “desenvolupar” l'Agència Tributària de Catalunya.
Els d'Artur Mas, però, no han concretat de moment com es posarà en pràctica l'assumpció de la recaptació de tots els impostos després del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal.
L'accent polític que es dóna ara a la secretaria d'Hisenda arriba després de la signatura del conveni entre l'Agència Tributària i les quatre diputacions per coordinar esforços en la recaptació, un acord que havia de ser l'embrió de la hisenda catalana, i poc després que l'executiu hagi aprovat un nou conveni amb els registradors de la propietat perquè continuïn exerceixin funcions recaptatòries per un mínim de tres anys. Els registradors són funcionaris espanyols dependents del Ministeri de Justícia.
La nova secretària d'Hisenda és Georgina Arderiu, que ha estat fins ara secretària general del departament. En aquest càrrec la relleva Albert Carreras, que era secretari d'Economia i Finances durant el mandat anterior. De moment, l'agència recapta tan sols una part dels impostos cedits totalment a la Generalitat. En el pressupost del 2012, significaven 1.690 milions del total de 19.332 que deriven del model de finançament.
Malgrat les dificultats, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va remarcar que el govern treballa amb l'objectiu de tenir enllestida la maquinària per poder recaptar tots els impostos en dos anys. És a dir, a mitjans del 2014, quan, en paral·lel, CiU i ERC han acordat convocar la consulta d'autodeterminació. No obstant això, Homs va advertir que el calendari per a la hisenda pròpia no és inamovible: “Aquest tipus d'operacions s'han d'enfocar des de la flexibilitat en el calendari, perquè no són fruit de la improvisació, i els càlculs de calendari han de ser prou flexibles per donar el temps necessari.”
Per evitar que els ciutadans es trobin en un context d'inseguretat, Homs va remarcar la importància que l'assumpció total de la recaptació s'empari en un marc legal. El govern remarca que les funcions de l'agència són la recaptació dels tributs propis de la Generalitat i dels tributs estatals cedits.
Es tracta, de fet, de les competències reconegudes en l'Estatut. La carta catalana preveu, a més, la constitució d'un consorci paritari, integrat per la Generalitat i l'Estat, que s'hauria d'haver constituït el 2008 i que ha quedat en paper mullat.
El govern no ha aclarit a quin marc legal s'ajustarà. En el programa electoral, CiU es va comprometre a aprovar una nova llei, la carta fiscal de Catalunya, per actualitzar i unificar la legislació tributària catalana, i a convertir l'Agència Tributària en l'“única administració responsable” de la gestió de tots els impostos generats.
CiU i ERC buscaran el suport del PSC i ICV
La declaració de sobirania que CiU i ERC volen portar a aprovació en el primer ple de la legislatura, previsiblement a final de gener, serà “senzilla i prou àmplia” per tal d'aconseguir el suport del PSC i ICV. Per aquest motiu, i segons fonts d'ERC, no incorporarà conceptes com “transició nacional” ni “estat propi” i es limitarà a reconèixer el dret a decidir del poble català i aconseguir el respecte de la comunitat internacional. Tanmateix, ahir mateix, el PSC, ICV i la CUP ja van acusar CiU i ERC de “segrestar” el debat i van reiterar la petició que tot el procés s'inscrigui en el Parlament. Arran d'aquestes declaracions, CiU i ERC van coincidir a assenyalar que, tal com recull el pacte de governabilitat, el debat es traslladarà a la cambra catalana. “Ara és l'hora de sumar” assenyalava la portaveu dels republicans, Marta Rovira. “Qui hi vulgui ser, hi serà”, afegia Turull, que descartava crear cap comissió perquè implicaria “allargar el debat”. Turull és partidari de tractar el procés en la comissió d'Afers Institucionals i que la llei de consultes es tramiti a través d'una proposició de llei.
El govern recorre al TC contra el decret espanyol d'FP dual
El govern va afegir ahir un nou recurs a la batalla competencial que manté amb l'executiu espanyol. Els d'Artur Mas van acordar portar al Tribunal Constitucional el decret espanyol d'FP dual. El govern, atenent un dictamen previ del Consell de Garanties Estatutàries, considera que la norma regula aspectes organitzatius que no li pertoquen, vulnerant la distribució competencial de la Constitució i l'Estatut.
Nova directora general de Política Lingüística
Ester Franquesa i Bonet va ser nomenada ahir nova directora general de política lingüística. A banda del de Cultura, el govern també va fer canvis d'alts càrrecs a Ensenyament, Justícia i Territori.
Homs ratifica els sis delegats territorials
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha ratificat en el càrrec els sis delegats territorials de la Generalitat. Es tracta de Joaquim Nin (Tarragona), Xavier Pallarès (Terres de l'Ebre), Eudald Casadesús (Girona), Jordi Moltó (Comarques Centrals), Ramon Farré (Ponent) i Albert Alins (Alt Pirineu i Aran). Homs els va reunir dilluns per comunicar-los que hi manté la confiança.