El dèficit català ja esgota al gener la cinquena part del límit anual

Quan el ministre Cristóbal Montoro va agafar el timó a Hisenda, algunes de les comunitats enviaven les dades a la intervenció de l'Estat trimestralment i fins i tot un estendard del culte al dèficit zero com Esperanza Aguirre va sembrar l'esglai aclarint –el maig del 2012!– que el dèficit madrileny del 2011 havia descomptat 1.000 milions i que en realitat havia estat del 2,12% i no de l'1,3%. De tal manera que, ajudat per la pressió de Brussel·les, Montoro va idear un escàner mensual que es va estrenar ahir amb l'execució del gener. En un mes, el dèficit català és del 0,14%, la cinquena part del límit del 0,7% que ara revisarà Montoro.

L'execució del mes de gener, poc fiable per poder predir amb exactitud el dèficit al final de l'any però alhora il·lustrativa de la seva tendència, avala la tesi d'Andreu Mas-Colell que la fita del 0,7% del PIB és una quimera comptable, sobretot partint de l'1,96%. Si bé Montoro finalment s'obre a apujar el llistó del 0,7% per a les comunitats i fins i tot no descarta una xifra diferenciada quan la UE obri l'aixeta i elevi el límit estatal del 4,5%, encara no ha dit que accepti la idea de Mas-Colell de concedir a les comunitats un terç de tot el pastís deficitari que fixi Brussel·les.

A les arques, el 0,14% suposa un desfasament de 283 milions, el rècord dels fulls comptables de les autonomies i gairebé la meitat dels números vermells estatals. En percentatge sobre el PIB, però, Catalunya no és el territori més deficitari i és superat per Navarra (1,09%), Astúries (0,23%) i el País Valencià (0,22%). Segons La Moncloa, però, el cas navarrès s'explica per un diferent calendari d'ingressos del concert econòmic que li permet anar corregint l'elevat dèficit inicial durant tot l'any.