“Un pacte entre CiU, ERC i el PSC és inviable”

Cal recordar que el context en el qual es mou l'actual govern és complicadíssim per la crisi i per la situació d'asfíxia financera que viuen les administracions catalanes i, per tant, l'acció és molt difícil d'executar. Des d'un punt de vista econòmic, l'executiu ha tingut un paper rellevant a l'hora de salvar inversions en l'àmbit de la indústria automobilística i de telecomunicacions. També hi ha, però, molts elements que ens conviden a la preocupació com ara la feblesa de sectors productius i les dificultats que té el govern per intervenir-hi, tot i que alguns d'aquests problemes deriven de la reforma laboral que va ser aprovada amb els vots de CiU. En l'àmbit de caràcter més polític, la qüestió clau és posar el futur en mans del poble de Catalunya i l'objectiu d'ERC és continuar ajudant el govern per avançar en aquesta direcció.

Nosaltres volem impulsar unes polítiques econòmiques i socials com més justes millor, tenint en compte la situació econòmica. En aquest sentit, hem intentat garantir que la supressió de la paga extra als funcionaris afecti menys qui menys ingressa i estem avisant que es posa en perill el model de la Corporació arran d'algunes decisions del govern.

Els diners no hi són i no es pot pagar. La Generalitat aquest any no tindrà pressupost suficient ni tan sols per cobrir el que el 2008 representava el conjunt de l'ensenyament, la salut i les polítiques socials.

La solució és que tinguem totes les eines pròpies d'un estat per decidir què fer amb els nostres impostos. I això només es pot aconseguir amb la independència. Totes les altres vies estan esgotades i el govern espanyol mai no compleix.

La negociació sempre ha acabat en no res. Si l'Estat té la intenció de complir aquests nous compromisos, que comenci pagant el que ens deu: la disposició addicional tercera de l'Estatut, la part proporcional del fons de competitivitat, etcètera.

Som partidaris que el govern català parli amb tothom, però també els advertim que no es pot confiar en l'Estat.

Ja està passant en el present i a Catalunya sempre hi haurà gent que estarà disposada a vendre's abans que la comprin. Els autonomistes catalans necessiten un partit independentista molt fort perquè, si no, no tenen capacitat de negociació amb Madrid.

El país hi ha caigut en diversos moments de la història i ara hi ha gent que vol que passi el mateix. Hi ha persones que treballen en aquesta direcció. Només cal observar el nostre voltant.

Explicar-ho amb claredat als ciutadans de Catalunya per tal que sàpiguen quina és la situació econòmica i financera i quins són els resultats dels intents de negociar amb Espanya.

Volem i necessitem creure que el govern serà conseqüent amb els compromisos electorals, el programa i l'acord d'estabilitat que vam signar.

Esquerra és un partit que parla amb una sola veu clara i és bo que la societat entengui allò que els diem. Aquesta és l'actitud correcta.

Ara per ara, assumim totes les responsabilitats que ens toquen i assegurem que hi hagi un govern fort i estable. És evident que aquest govern té el seu sentit si fa unes polítiques més justes i es dota d'unes eines perquè Catalunya pugui ser un estat. Si ERC hi entrarà o no, estarà en funció del compliment d'aquests compromisos i si hi ha un horitzó definit amb una data fixada i propera per a la consulta i una pregunta clara.

Com més aviat millor. La consulta s'ha de fer tan aviat com la pressió de l'Estat espanyol ens obligui a fer-la. Hem de fer un pas decidit. Les coses poden evolucionar molt. Fa un mes, qui s'imaginava que Xipre estaria com està? Hi ha molts factors que poden influir en un avançament, ja sigui el context internacional, l'econòmic o l'espanyol. Jo no descarto res. Si sabem que una decisió és bona, per què hem d'esperar? No té cap sentit prorrogar l'asfíxia del país.

Es manté en l'acord d'estabilitat [es fixa el referèndum el 2014], però si les circumstàncies són prou evidents perquè tots avancem en aquest camí, ho farem.

Per estricte sentit de la responsabilitat. Pensem, i ho hem dit diversos cops, que hi ha perfils molt millors per a la comissió bilateral. Però el que no farem serà entrar en una política de vets sobre les persones que CiU designa. ERC no és al govern i no nomena càrrecs, però no el posarem contra les cordes per aquesta qüestió.

El president exerceix la seva responsabilitat de la manera que creu més oportuna.

No em molesto per aquestes coses. L'única cosa que em molesta és que els ciutadans de Catalunya pateixin.

Estic molt content que tothom s'incorpori a aquest procés sempre que es defensi que els catalans puguem decidir el nostre futur.

Pel que ha dit fins ara, no. El PSC vol que demanem permís al govern espanyol per decidir el futur i això equival a demanar-ho al PP. Aquesta condició mai no es podrà complir i està fent inviable la consulta.

Des d'aquesta perspectiva és inviable. El projecte d'ERC i el del PSC són incompatibles. El que no farem és rebaixar l'acord. Animem, però, el PSC a convèncer el PSOE i quan s'adonin que la seva alternativa no existeix, els agrairíem que es col·loquin al costat de la majoria de la societat catalana.

Sí, però nosaltres no hi trobem el sentit. El resultat serà una proposta que no serveix, com ha passat sempre.

Dependrà del contingut i no puc saber què diuen els comptes si no coneixem encara el sostre de dèficit.

No em creuré el que diu La Moncloa ni encara que ho posi per escrit. També és evident que no és el mateix afrontar un pressupost amb 2.600 milions més o menys. Per tant, aquest límit és un element molt important, perquè cada dècima equival a uns 200 milions. Però n'hi ha d'altres. Per exemple, les transferències d'impostos que nosaltres paguem i que l'Estat ens retorna o no. L'any passat vam pagar més de 32.000 milions en IVA, IRPF i impost de societats, i ens van tornar menys de 19.000 milions. És una dada molt més important que el sostre de dèficit. No necessitaríem cap límit si els 32.000 milions es quedessin al nostre país. No és només un exercici comptable. Has de tenir unes garanties que allò que poses sobre el paper tindrà una plasmació sobre la realitat. Per tant, de què serviria signar un pressupost que després no podràs complir? CiU i el PP ja ho van fer en els dos últims exercicis.

És que qui es pensi que avalarem uns comptes amb l'1,5% s'ha begut l'enteniment. Amb aquesta situació, tindríem 3.200 milions menys que l'any passat. Sap l'impacte que això tindria? No posarem la signatura en un pressupost per avalar una decisió que pren el govern del PP i que té un impacte tràgic sobre la nostra societat. No ho farem mai. És igual ofegar-se a 4,8 metres sota el mar [amb referència al límit de dèficit del 0,7%] que a 3,2.

No esperava menys, o és que ens hem de resignar a executar el pressupost draconià de Montoro i posar-hi la signatura mansament? Hi ha qui des de fa dies exigeix a tota hora el pressupost, fins i tot quan el sostre de dèficit era un inamovible 0,7%. Però que no volem entendre que una retallada d'aquesta magnitud és pitjor que la que s'ha imposat a Grècia? Si fins i tot el conseller d'Economia ha dit que no es podia fer el pressupost. La consellera Neus Munté ha instat a plantar-se en vista de les exigències del govern espanyol de fer més retallades. Ho torno a repetir: si el pressupost, determinat per Madrid, té un impacte tràgic sobre la societat, no l'avalarem.

Com deia, la situació és tan desesperada que algunes persones, carregades de bona fe o no, estan disposades a agafar-se a un ferro roent per la simple intuïció o imaginació que hi pot haver una lleu millora. Però de la celebració d'aquesta expectativa, quants diners posarem en els nostres hospitals i les nostres escoles?

Condicionar la consulta a l'aprovació d'un pressupost incert, amb un sostre actual de dèficit devastador per a la població catalana, un pressupost determinat per Madrid com a expressió sagnant d'una asfíxia econòmica i premeditada, és una actitud que no podem compartir. Posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans és imprescindible i mai podrà estar condicionat pel pressupost imposat per Montoro o pel govern espanyol de torn. I és urgent, cada dia més urgent, que fem el que hem de fer.

Hi ha escenaris en què no hi ha pressupost i s'avancen els comicis i n'hi ha d'altres en què es continua amb el pressupost prorrogat i, si hi ha alguna millora de la disponibilitat prevista, es distribueix sobre els comptes. Hi ha hagut governs que han prorrogat pressupostos durant anys. Aprovar els comptes o no, no és res comparat amb la situació del país.

Quan veus que la gent de Xipre no pot accedir als caixers, que els bancs es queden dipòsits dels clients i que no hi ha bitllets; i 200 metres més enllà, a la part turca que no té l'euro i no té un Banc Central Europeu al darrere, els bancs funcionen i la gent pot continuar comprant, és racional i legítim que hi hagi moltes persones que es pregunti on estàs millor.

Sóc europeista; estic convençut que és millor que estiguem dins de la Unió Europea, però també és veritat que hi ha estats que fan córrer l'euro i no són dins de la Unió. Fa dos anys Islàndia era posat com a exemple que fora de la Unió Europea feia molt fred i ara hi ha molta gent que enveja els islandesos, que van deixar caure els bancs i van salvar l'economia. És un exemple a tenir en compte.

Si una persona imputada plega de diputat i al cap d'una setmana el desimputen, no pot recuperar la seva acta. Per tant, ens sembla que les decisions han de ser reversibles i proporcionals. Una imputació no implica ni una acusació ni una condemna.

Espero que la justícia sigui igual de diligent en totes les seves actuacions i que escateixi els fets fins al final.