Per la via de l'ofec
Wert pretén trencar el model d'immersió restant finançament a la Generalitat per pagar l'educació privada en castellà
Rigau qualifica la llei de “predemocràtica” i ja alerta el govern espanyol que és “inaplicable”
Feta la llei, feta la trampa. O, en el cas de la futura norma estatal d'educació: com provocar la renúncia del model d'escola en català posant-hi tota mena de paranys. El ministre José Ignacio Wert exhibia ahir la fórmula “excepcional i transitòria” per garantir que els alumnes que ho demanin puguin estudiar en castellà. I la millor manera que ha trobat és castigant la Generalitat a perdre recursos per al conjunt del sistema educatiu. Així, una allau de peticions d'immersió en castellà, a més de resultar inviable per falta de places en l'àmbit privat, provocaria el col·lapse econòmic del sistema. Serà la manera que s'obligarà el govern d'Artur Mas a repensar-se el model d'immersió –obrint una doble via–, amb el benentès que la conselleria d'Ensenyament haurà d'assumir el cost dels alumnes que hagin estat derivats a centres privats per la inexistència d'oferta en castellà als centres públics o concertats.
Segons el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOMQE) –aprovat ahir pel Consell de Ministres–, el govern espanyol avançarà els diners per garantir que els alumnes que desitgin estudiar en castellà puguin anar a la privada, però les quantitats es restaran a la Generalitat a través del capítol de transferències de l'Estat en matèria educativa. De moment, pel primer curs d'implantació de la LOMQE –2014/15– l'executiu espanyol reservarà 5 milions d'euros –el 20% del pressupost global per implantar la reforma educativa a tot l'Estat– per a mil potencials alumnes que exigeixin el castellà.
Un cost massa elevat
Si es mantenen els números mostrats per la conselleria d'Irene Rigau –només hi ha hagut 17 peticions d'escolarització en castellà–, la factura de l'educació privada serà poc significativa. Però el mètode escollit en la llei Wert podria fer augmentar el nombre de sol·licituds de pares que reclamarien el castellà amb l'únic objectiu de col·locar els seus fills en la privada, una circumstància que faria inviable la fórmula pel seu elevat cost. Totes les peticions passaran per l'Alta Inspecció del ministeri de l'Estat, que exigirà a la Generalitat una explicació de per què no se'ls pot garantir el dret que reclamen i, a partir d'aquí, s'activarà la via de la privada.
L'informe del Consell d'Estat rebutjava obligar la Generalitat a finançar aquest tipus de centres, alhora que avalava el sistema d'immersió; per això, Wert ha decidit buscar un subterfugi –el pagament indirecte–, arran de la impossibilitat d'imposar a Catalunya un model educatiu que garanteixi que el castellà sigui llengua vehicular, cosa que, segons el ministeri, és el que assenyalen diferents sentències del Tribunal Constitucional. La futura llei no esmenta explícitament l'escola catalana, però hi ha un apartat dedicat a un sistema educatiu en el qual només es pot identificar la Generalitat.
Per tot plegat Wert, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, insistia en el caràcter “transitori” de la mesura, amb el benentès que dóna per fet que es farà “innecessària” quan la Generalitat busqui una solució per garantir el castellà als centres públics. I és que està convençut que el govern acabarà claudicant. Si no vol pagar, “que habiliti una oferta pública que satisfaci aquesta demanda”, va sentenciar.
Rigau vs. Wert
El salt endavant de Wert no va caure gens bé a Catalunya. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va ser duríssima. Creu que és “impossible de complir”, que es tracta d'“un absurd” i que només pretén “recentralitzar” competències. Rigau va arribar a qualificar la futura llei de “predemocràtica” i de “ferida enorme a l'autogovern”, ja que, segons les seves paraules, “és un projecte de llei que, si fos llei, seria un atac frontal a l'Estatut”. La conclusió de Rigau és que ha quedat clar que l'objectiu de Wert “d'espanyolitzar els alumnes anava de debò”. CiU i la resta de partits catalanistes van anunciar que continuaran oposant-se al projecte durant el tràmit parlamentari al Congrés, malgrat que la majoria absoluta del PP fa inviable qualsevol canvi significatiu.
LES REACCIONS
Rebuig polític a Catalunya
El PP va ser lògicament l'únic partit català que va defensar ahir la llei Wert. La resta, fins i tot Ciutadans, s'hi oposen i ERC, ICV-EUiA i la CUP fan una crida a no aplicar-la. Tanmateix Alícia Sánchez-Camacho ja va avisar que seran la “garantia” del compliment de la llei i que utilitzaran tots els mecanismes legals de la Constitució per imposar-la. ERC, ICV-EUiA i la CUP aposten directament per la insubmissió a la LOMQE perquè la veuen com un “disbarat”, un “despropòsit” i un intent de destrucció de l'escola pública en un moment d'intenses retallades sobre el pressupost. El PSC també s'hi va mostrar absolutament contrari i, en paraules del portaveu Jaume Collboni, va avisar que es planteja “la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per vulneració del dret a l'educació que preveu la Constitució”. Sorprèn el rebuig de Ciutadans a la llei Wert. El seu portaveu, Jordi Cañas, va criticar el govern del PP perquè ha fet una llei “sense el necessari consens polític, l'acord amb el sector educatiu i els recursos econòmics”.
