La comunitat educativa, indignada pels escassos retocs a la reforma Wert

La comunitat educativa va tornar a alçar la veu ahir, per enèsim cop, contra la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE). Les entitats en defensa del català, els sindicats i les associacions de pares consideren una burla els retocs que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha introduït a l'esborrany de la llei, especialment el fet que l'Estat pagui una escola privada als pares que vulguin que els seus fills siguin escolaritzats en castellà per després recuperar els diners a càrrec de les transferències a la Generalitat.

La plataforma Somescola.cat, que aplega les principals entitats educatives de Catalunya, va fer una crida a la insubmissió a la LOMQE per evitar la “destrucció” del model escolar català. L'entitat denuncia que la coneguda com a llei Wert és un atac a l'autogovern que pretén homogeneïtzar continguts i malmetre la immersió lingüística en català, un model d'“èxit” que s'aplica des de fa tres dècades. Somescola va instar totes les escoles i els instituts del país a mostrar el rebuig a la LOMQE amb l'exhibició de cartells amb el lema “Per un país de tots, l'escola en català”.

La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) també va reaccionar de seguida a l'aprovació de la llei Wert, una norma que consideren innecessària i “del tot aliena a criteris democràtics, ja que ha estat tramitada sense cap tipus de consens i totalment d'esquena a la comunitat educativa”. Segons la Fapac, la LOMQE no només “no millora el funcionament de l'escola pública, sinó que és contrària al seu esperit, a més de suposar un atac a la immersió lingüística”.

En el mateix sentit es van pronunciar els principals sindicats de l'ensenyament, que ahir mateix van participar en diverses concentracions de protesta davant les seus del Partit Popular (PP) arreu de Catalunya.

A banda de la immersió en català, les entitats educatives denuncien el control dels continguts que el govern espanyol pretén imposar en atribuir-se la potestat de dictar el 100% de les matèries troncals, com per exemple la història, que controlaran a través de revàlides d'àmbit estatal. També és objecte de crítiques el nou estatus de l'assignatura de religió, que passarà a ser avaluable, la supressió d'història de la filosofia i la separació dels alumnes de quart d'ESO en dos itineraris diferenciats: un per als que estudiaran el batxillerat i un altre per als qui optin per la formació professional (FP).

La nova llei educativa també suprimeix les proves d'accés a la universitat, més conegudes com a selectivitat, que seran substituïdes per una prova específica de cada universitat, en la qual no caldrà acreditar el coneixement del català. Les universitats catalanes s'han posat d'acord, però, a fer una prova comuna de català perquè tots els estudiants tinguin un nivell adequat.