ERC aprova un guió per la independència que no descarta la unilateralitat
La ponència referendada ahir pels republicans perfila com hauria de ser la Catalunya estat i també com assolir-la
El text obté un 99% de vots a favor
ERC ja té negre sobre blanc l'esbós de la Catalunya independent que anhela. “L'instrument que ens ha de permetre explicar a dins i a fora quina mena de país volem”, en paraules de Joan Manuel Tresserras, que al llarg de l'últim any ha coordinat els treballs per elaborar l'esbós, la ponència política de 78 pàgines que ahir es va aprovar en el marc de la conferència nacional d'Esquerra, l'encontre en què cada quatre anys els republicans revisen postulats i estratègies i que enguany, no pas en va, han batejat com a “Conferència Nacional per la República Catalana”.
La república catalana és el que el document s'esforça a començar a esbossar, un cop ha definit les opcions que hi ha per fer viable la independència. La primera, una consulta pactada amb l'Estat. La segona, si l'Estat es negués a fer-la i bloquegés la llei de consultes ara en tramitació amb un recurs d'inconstitucionalitat, una consulta oficiosa emparada per la comunitat internacional. I la tercera, pensada per “un marc de tensió política més alta”, l'anomenada via Kosovar, és a dir, la declaració unilateral d'independència després de la celebració d'unes eleccions plebiscitàries centrades exclusivament en la posició de cada partit entorn del procés independentista; un escenari, aquest últim, que la ponència precisa però que és “de difícil concreció i ple de contradiccions”. Ho va sintetitzar la secretària general d'ERC, Marta Rovira: “Farem tot el que faci falta perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir en quin estat viure.”
La ponència no s'esgota en la forma d'assolir l'estat propi; també prefigura com s'hauria de fer el procés de “transició nacional” i com s'hauria de desenvolupar el procés constitutiu del nou estat català. De la definició i construcció de les “estructures d'estat”, entre les quals, òbviament, una agència tributària catalana, una seguretat social pròpia i un banc públic, al repartiment del deute amb l'Estat espanyol o la relació amb la resta de territoris que integren els Països Catalans, als ciutadans dels quals se'ls reconeixeria “la condició nacional” catalana si així ho reclamessin.
El text es va aprovar pràcticament per aclamació, amb un 99% de suport: 677 vots a favor, 2 en contra i 7 abstencions, i una sola esmena votada per separat, i que va ser tombada: la que instava a afegir una renúncia explícita a tenir “un exèrcit convencional”.
El de la defensa és un dels assumptes que no es concreten i queden aparcats per més endavant en una ponència que Tresserras va insistir que “aborda unes quantes qüestions principals i marca línies d'orientació” però que “no tanca el debat”. Vol ser, això sí, la guia per una ERC ja amb aspiracions de partit hegemònic. Es va veure en els discursos de l'exconseller, que va advocar per fer del partit “el referent de les esquerres catalanes a l'hora de la construcció nacional”, i de Rovira, que va vindicar els valors republicans i socialdemòcrates de la formació independentista. Però també en la unitat exhibida ahir, tan lligada a l'eufòria que atorguen a Esquerra els resultats electorals, la centralitat política, l'efervescència de les seves tesis i les enquestes, com allunyada de les disputes intestines que no fa tant eren la norma.
Pelegrí: “Caminarem amb ERC fins a la consulta”
El secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, va assegurar ahir que UDC anirà de bracet d'ERC fins a la consulta. En el marc de la inauguració de l'escola d'estiu d'Unió de Joves, a Torredembarra, a Pelegrí li van preguntar per la conferència d'Esquerra i va advocar pel respecte mutu i per la compatibilitat entre els projectes de socialcristians i republicans: “Podem caminar conjuntament amb ERC fins a la consulta. Hi estem compromesos i tenim el pacte d'estabilitat parlamentària, de manera que no tenim res a dir-hi més enllà del respecte i de compartir el camí del dret a decidir.” El que cal, va afegir-hi, és buscar “més adhesions, de persones, col·lectius, entitats i partits polítics que també vulguin compartir aquest camí”.
