Dirigents i exconsellers del PSC signen un manifest contra el document de Granada
Elena, Bonet, Nadal, Tura o Badia donen suport al text que critica les “mancances rellevants” de la reforma federal del PSOE
Desaproven que no es reconegui Catalunya com a nació o que no s'incloguin el dret a decidir en una possible nova Constitució
Un manifest de crítics amb el document de Granada veu la llum. Més d'una vintena de membres de l'executiva, exdirigents, diputats, exconsellers i destacades cares del PSC han signat un text en què reclamen al partit que actuï “sense sotmetre's” a l'acord de Granada. I és que aquests socialistes crítics consideren que el text combina “avenços positius” amb “passos insuficients i mancances rellevants”. No reconèixer Catalunya com a nació o no incloure el dret a decidir en la nova Constitució són algunes de les crítiques més remarcades al manifest, que veu essencial assumir aquestes consideracions a una nova carta magna si es vol comptar “amb el suport majoritari de Catalunya”
No pretenen negar els “avenços positius” que reconèixer al document pactat pels socialistes de tot l'Estat el passat cap de setmana al voltant d'una possible reforma de la Constitució. Però els buits que detecten són tan destacats que han decidit plasmar la seva oposició a que s'assumeixi el text per complet en un manifest que aquest dimarts ha estat fet públic.
Al text es detallen aquestes “mancances” i per això es diu que “és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d'articulació territorial de l'Estat”. En aquest sentit, es demana que aquest camí autònom es faci “sense sotmetre's a les limitacions derivades de la proposta de reforma federal de la Constitució aprovada pel PSOE”. “Sense menystenir els avenços que ha fet el PSOE pel que fa al seu model territorial en els darrers vuit mesos, creiem que és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí”, consideren els signants, que a més creuen que el temps de reacció per fer que “arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya” és cada vegada “més curt”.
El dret a decidir, imprescindible
El manifest posa especial èmfasi en el buit que es detecta en el reconeixement nacional de Catalunya i en la no inclusió del dret a decidir com una possibilitat dins la carta magna que el conjunt del socialisme espanyol prepara. Així, els signants lamenten “la incertesa en relació al dret del poble de Catalunya a decidir el seu estatus com a comunitat política”. “En efecte, és incerta la possibilitat que en el marc de la nova Constitució federal es pugui produir un pacte polític que permeti l'exercici efectiu d'aquest dret”, remarquen, posant així en dubte que es pogués convocar una consulta fàcilment amb el plantejament que fa el document de Granada.
I és que aquests crítics entenen que “l'acceptació d'aquest dret no només no és menor, sinó que és del tot central a l'hora d'articular un acord entre Catalunya i la resta d'Espanya”. “Entenem que és una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya”, sentencia el manifest, que també recorda “que el reconeixement del dret a l'autodeterminació ja havia format part de l'ideari del PSOE en el passat”.
Catalunya és una nació
El text fet públic aquest dimarts critica també durament el document de Granada perquè manté una “falta de claredat sobre la possibilitat que Catalunya aparegui reconeguda explícitament com a nació en l'apartat de la Constitució destinat a recollir l'enumeració de comunitats territorials que composen l'Estat”. “En una nova Constitució federal és imprescindible que Catalunya sigui reconeguda com a nació explícitament”, cita el manifest per no deixar cap dubte al respecte. A més, els signants interpreten que en la proposta socialista del passat cap de setmana “no hi ha un reconeixement explícit del caràcter plurinacional de l'Estat”, i això tampoc és acceptable.
El manifest dels crítics destaca, a més, que al document de Granada “no es defineix” l'elecció del Senat, tot i que reconeix com un avenç que es vulgui convertir en una “veritable cambra territorial”. Igualment, es mostra el rebuig a que “el reconeixement de les relacions bilaterals entre el govern central i les comunitats” només pugui existir “si queden sotmeses a un marc multilateral de relacions intergovernamentals”, i a l'ambigüitat amb que es parla del principi d'ordinalitat quan es tracta el finançament dels territoris. “Apareix només com una referència, el grau de vinculació de la qual es desconeix per complet”, cita el manifest.
El text critica també “la indefinició pel que fa a la possibilitat que a Catalunya l'Agència Tributària pròpia sigui l'última responsable en la gestió i la recaptació de tots els impostos”. El manifest, a més, retreu que els aspectes positius i els avenços –com la descentralització de la justícia, el reconeixement dels drets històrics o el “reforçament” de les competències de Catalunya– són qüestions ja assolides. “La majoria d'aquests avenços ja formaven part de l'Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 2006 amb el vot favorable dels diputats del PSOE, de tal manera que l'actual proposta és nova només en el sentit que aposta per elevar-los a rang constitucional”, es diu al manifest.
Els signants
Entre la vintena de signants d'aquest text destaquen el membre de l'Executiva i el Secretariat del PSC, Joan Ignasi Elena; els exconsellers Marina Geli, Montserrat Tura, Joaquim Nadal i Joan Manuel del Pozo; l'exdiputada i membre de l'executiva del partit, Laia Bonet; la diputada al Parlament Consol Prados; l'eurodiputada Maria Badia; o el president del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.
