CiU i ERC es plantegen gravar els envasos de les begudes
La taxa substituiria la de refrescos ensucrats, que causa recel en distribuïdors
S'inclouria en el paquet de nous impostos, que es podrien aprovar amb el pressupost de l'any 2014
Ara que ja es dóna gairebé per fet que el pressupost del 2013 es prorrogarà, un dels dubtes que es plantegen és quan entraran en vigor els nous impostos previstos en el pacte d'estabilitat CiU-ERC. Al juny el Parlament va aprovar una moció en què s'instava el govern a aplicar les noves figures –entre les quals destaca l'augment de successions i donacions en els trams més alts– el 2013. Per complir-la, s'hauria de bastir una llei de mesures tributàries en els pròxims mesos i aprovar-la a partir de l'octubre, però tampoc no es pot descartar que els nous impostos s'incloguin en la llei d'acompanyament dels comptes del 2014, que CiU i ERC pretenen que s'elabori a final d'aquest any i que entri en funcionament l'any que ve. La secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ho verbalitzava ahir a Europa Press: les noves taxes han d'entrar en vigor “l'1 de gener del 2014”.
Proposta polèmica
Una de les taxes més controvertides era el gravamen sobre les begudes de refresc amb excés de sucre, que afecta principalment les grans distribuïdores –la previsió recaptatòria era d'uns 22 milions–. Alguns dels afectats, però, es van queixar i també s'ha comprovat que és molt complicat de posar en marxa. A Dinamarca i França ja ho van intentar i no se'n van acabar de sortir.
Per aquest motiu, ara CiU i ERC sospesen la possibilitat de substituir aquest gravamen per un sobre els envasos de les begudes. La iniciativa s'ha impulsat a les Illes Balears i l'executiu de Bauzá va assegurar que era un tribut de “caràcter netament ambient”, però ha generat molta polèmica i, finalment, s'ha decidit congelar-lo fins passada la temporada turística. Alguns empresaris del sector van denunciar que la taxa costaria més de 400 euros per família a l'any, perquè en el projecte inicial es gravava 10 cèntims una ampolla de plàstic de litre i mig d'aigua i tres cèntims una llauna de refresc.
Al marge d'aquesta figura i la de successions i donacions, se'n preveuen d'altres que també estan pendents i que afectarien els pisos buits, els grans establiments comercials, l'emissió de gasos contaminants i l'eurovinyeta per als vehicles pesants de mercaderies. Per contra, els que ja s'han implantat són els augments de l'impost sobre el patrimoni i el de transmissions patrimonials –correspon a la venda de pisos de segona mà.
Aquestes noves propostes ajudaran a recaptar més diners a la Generalitat, però amb prou feines arribaran als 500 milions anuals. La recaptació, segons els càlculs que van fer CiU i ERC, es podria doblar amb el nou impost sobre dipòsits bancaris. El govern espanyol el va intentar boicotejar i el va portar al TC, però l'alt tribunal va donar la raó a Catalunya i al maig en va aixecar la suspensió temporal. Això significa, a la pràctica, que la Generalitat el pot recaptar i ja ha demanat als bancs el volum de dipòsit que tenen. Aquests nous ingressos haurien d'arribar a final d'any, però el problema és que no hi ha sentència ferma i si d'aquí a uns anys el TC dicta que és inconstitucional, l'executiu hauria de tornar tots els diners. Arran d'això, Economia estudia què fer i considera la possibilitat d'arribar a un acord amb l'Estat perquè el compensi com passa a Extremadura, Andalusia i les Canàries. Aquests territoris ja tenien en vigor la taxa sobre els bancs quan La Moncloa en va crear una de pròpia i ara no l'apliquen perquè l'Estat s'ha compromès a compensar la pèrdua d'ingressos que tindran.
