Duran avisa que apostar només per una via pot portar a quedar-se sense res

El líder d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit aquest divendres del risc d'apostar per una única via en el debat català perquè, segons la seva opinió, podria passar que al final Catalunya es quedés sense res pel que fa a les seves reclamacions sobiranistes.

En la seva carta web setmanal dirigida als militants d'Unió, Duran ha afirmat que “és cert que la consulta és avui l'única via” però reitera que a l'hora de preguntar “hi ha més d'una via” i considera que “el pitjor” que podria passar és “dir que, de via només n'hi ha una i al final quedar-nos sense”.

Aquestes afirmacions arriben després que el president Artur Mas assegurés aquest dimecres durant la sessió de control que “l'única via a seguir” és la que han marcat els grups a favor del dret a decidir en les diferents resolucions aprovades al Parlament. A més va instar els partits a favor del dret a decidir a “no sembrar dubtes” sobre el procés marcat.

Duran ha reiterat que ara l'important és la consulta, però també ha posat èmfasi en destacar que no cal tenir pressa perquè “la pressa no és una bona aliada”.

Sobre el fracàs de la proposta de Camacho sobre el finançament singular per a Catalunya, Duran destaca que fins i tot el PP català “té una clara consciència que l'actual situació ha de canviar”. I afirma que el canvi en l'statu quo no passa “només per la millora del finançament”.

Aquest és la part de la carta web de Duran en què es refereix al debat sobre la relació Catalunya-Espanya:

“Veig que el PP espanyol ni tan sols té la sensibilitat de no carregar-se en públic una proposta feta per la lideressa del seu partit a Catalunya. És una proposta que demostra que fins i tot el PP català té una clara consciència que l'actual situació ha de canviar. Ja va bé! És millor això que res. Però haurien d'entendre que el canvi d'statu quo de Catalunya no passa només per la millora del finançament, ni tan sols per un sistema singular. Aquesta és una condició necessària, però no suficient. Hi ha altres qüestions que haurien d'integrar un nou statu quo que, a més, fos acceptat per consulta o referèndum per part del poble català. No cal oblidar, per tant, que ara l'objectiu ha de ser fer possible la consulta. És cert que la consulta és avui l'única via. Així ho deia en el meu article “ARA CONSULTA. DESPRÉS? A continuació vindrà l'hora de posar-nos d'acord sobre què s'ha de preguntar, i aquí hi ha més d'una via. Ara, i si de debò es vol la consulta, la pressa no és una bona aliada. Posar el carro davant dels bous acostuma a portar mal resultats: no et mous d'on ets. I necessitem moure'ns. El pitjor seria dir que, de via, només n'hi ha una i al final quedar-nos sense. Perquè si després de tot aquest procés ens quedem on som, preparem-nos per rebre maltractaments i humiliacions més forts que els actuals.”