Més de 100 hores amb Josep Tarradellas
L'arxiu del monestir de Poblet incorpora al fons les entrevistes digitalitzades que va fer el periodista Albert Arbós el 1985
Jordi Pujol, Frederic Rahola i Narcís Serra són alguns coetanis que donen la seva visió de Tarradellas
L'Arxiu Tarradellas del monestir de Poblet compta des d'aquesta setmana amb més d'un centenar d'hores d'entrevistes digitalitzades amb el president i altres personatges coetanis com ara Josep Maria Bricall, Pere Portabella, Jordi Pujol, Frederic Rahola, Joan Raventós, Miquel Roca i Narcís Serra. Els documents van ser enregistrats pel periodista Albert Arbós el 1985 com a base documental per al seu llibre Tarradellas, la consciència d'un poble, que va aparèixer publicat el 1988.
El context de les entrevistes és on rau el seu valor documental. Es conserven enregistraments televisius de l'època, entrevistes de ràdio i premsa escrita, però “del que es diu normalment en una entrevista personal és difícil trobar-ne constància escrita”, assenyala Montserrat Catalan, directora de l'Arxiu Tarradellas. Per això, “al llarg d'aquestes converses es diuen coses que és difícil que es diguin quan l'interlocutor sap que això s'escriurà”.
Arbós remarca la vigència dels documents atès que “el president Tarradellas continua estant molt present, i en el procés que ara està vivint Catalunya veiem que molt sovint la gent fa referències d'ell”. L'autor dels reportatges va ser home de confiança de Tarradellas. “Vaig tenir la sort de viure la seva darrera època a l'exili, vaig tenir la sort de venir amb l'avió amb ell de Madrid fins a Barcelona, i em va tenir una mica com a periodista de confiança”, explica Arbós. “Jo estava a sobre d'ell, devia ser bastant pesat, i m'anava donant notícies.”
L'any 2002, Arbós va fer donació a l'arxiu de Poblet de la setantena de cintes en formats d'enregistrament avui ja obsolets com ara Betacam, U-matic i VHS. Ara, arran d'un conveni signat el 2010, ha estat un equip de la Universitat Rovira i Virgili que les ha passat a DVD.
Les entrevistes, però, no estaran a disposició del públic fins al mes de setembre del 2016, ja que formen part del fons que Tarradellas, per voluntat expressa, no va voler que s'obrís fins passats 15 anys de la seva mort o de la mort de Maria Macià, la seva dona.