La millora econòmica no es tradueix en el tracte estatal
El pressupost preveu 400 milions menys que el 2013 en transferències, compensats en part per la reducció d'uns 360 en despeses financeres
El 2015 caldrà pidolar de 5.000 a 7.000 milions al FLA
La millora de l'economia i, per tant, de la recaptació tributària no es traduirà directament en l'alleujament de la situació fiscal de la Generalitat el 2015, com a mínim pel que fa a les transferències estatals que rebrà; és a dir, les bestretes del model de finançament vigent. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va denunciar ahir la “paradoxa” i, malgrat que el 2015 es preveu que arribin uns 200 milions més que aquest any, va comparar les xifres que s'anuncien l'any vinent amb les del 2013, en plena crisi encara. I l'Estat aportarà 400 milions menys: de 15.780 a 15.381 per a despeses no finalistes.
Si es té en compte, a més, que el dèficit permès ha baixat en aquests anys de l'1,58 al 0,7%, la disminució de recursos que depenen de l'Estat arriba als 2.023 milions, un 10,7% menys. A més, els ingressos finalistes; és a dir, els que l'Estat destina a usos concrets, com ara beques o atenció a la dependència, també hauran baixat un 65,7% del 2010 al 2015, des dels 1.295 fins als 444 milions (41 més que el 2014, això sí), que aquests anys la Generalitat ha mirat de compensar amb recursos propis. Pel que fa als tributs propis, en canvi, l'any vinent se'n pressuposta una recaptació de 2.671 milions, un 13,5% més que aquest any (2.354) i un 6% més que el 2013 (2.520).
En l'apartat d'ingressos, a més, destaca que s'ha pressupostat un paquet de 317 milions en venda d'actius i concessions, ja que es continuarà “fent un esforç” en aquest sentit. La xifra és 2.000 milions inferior a la d'aquest any, que el conseller ja va avisar ahir que “segur que no es concretarà”, perquè va admetre que és una “possibilitat real” que no cristal·litzin aquest mes operacions com ara la privatització del subministrament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.
En la banda de les despeses, la discreta aportació estatal en transferències queda compensada, en part, per una disminució de les despeses financeres de 364 milions, de 2.077 el 2014 a 1.713 el 2015, sobretot per la baixada de l'interès del fons de liquiditat autonòmica (FLA), a causa de la millora del finançament de l'Estat en els mercats. El conseller admetia ja ahir que calcula “entre 5.000 i 7.000 milions” la quantitat que el 2015 haurà de demanar al fons, uns 4.000 pels venciments de deute que caldrà afrontar (que seran uns 8.000 milions) i la resta per sufragar el dèficit amb què tancarà el 2014.
Augment a Territori
El conjunt de despesa no financera dels departaments puja un 1,7% l'any vinent (vegeu el gràfic). En aquest capítol, destaquen l'augment del 24% a Empresa i Ocupació, a la qual s'han assignat nous recursos de la taxa turística i el centre de telecomunicacions, i del 18,3% a Territori, que obeeix al pagament de despeses diferides d'obres ja fetes pel tripartit (malgrat que la renegociació de compromisos ha permès que la factura el 2015 baixi en més de 500 milions, dels 1.389 previstos als 874) i l'esforç per acabar l'L9 del metro a l'aeroport.
L'ajust ja s'ha fet
Mas-Colell presumia ahir de l'ajust de la despesa no financera que ja s'ha fet des del 2010, ja que s'ha reduït en 6.119 milions (el 22,5%), dels 27.250 als 21.131 del 2013. En el mateix període, el total d'ingressos va caure un 19,4%. De fet, les comunitats són l'administració que ha fet més esforç de reducció en aquest període (vegeu gràfic), ja que han concentrat el 53% de l'ajust (un 15% només la Generalitat) quan gasten per valor d'un 32%, quan l'Estat tan sols ha fet el 15% de l'esforç tot i tenir gairebé el doble de marge. “L'ajust està fet, no podem anar més enllà”, insistia ahir el conseller. Mas-Colell, així, defensava que no es pot reduir més la despesa social (que continuarà sent d'un 71,2% del total), perquè la xifra per habitant ja ha retrocedit fins a nivells de deu anys enrere en xifres constants; és a dir, sense l'efecte de l'IPC.
Mas-Colell, de fet, destacava que els ingressos de la Generalitat el 2013 ja van ser superiors a les despeses ordinàries. En el pressupost del 2015 també hi ha un petit superàvit primari; és a dir, abans de cobrir els interessos del deute, del 0,13%, seguint així els paràmetres que recomana el Fons Monetari Internacional. “Això demostra que la Generalitat seria viable si tingués cobert el deute”, indicava el conseller. Des del 2010, la xifra de despesa no financera sufragada amb recursos ordinaris ha baixat del 33,7% al 6,2% de l'any vinent, que és l'única part que s'haurà de cobrir encara recorrent al crèdit.
Malgrat tot, el deute públic de la Generalitat superarà els 67.000 milions el 2015, uns 2.000 més que aquest any, en part per la incorporació els últims anys del deute d'ens com ara Ferrocarrils. A més, el pla de pagament de proveïdors estatal també ha fet que despeses comercials canviïn a financeres. La xifra relativa, això sí, es manté en el 32,7% perquè el PIB també ha crescut per un canvi en els criteris de càlcul.
