Pressupost polític en l'escenari preelectoral
El govern fia l'obtenció de 2.500 milions a la negociació amb l'Estat per quadrar els comptes
Recupera la paga extra dels funcionaris i el sou i la jornada dels interins
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar ahir un pressupost marcadament polític pel 2015. Amb la incertesa sobre el calendari d'unes possibles eleccions plebiscitàries i sense soci al Parlament per aprovar-lo, el govern va entregar a la cambra catalana un projecte que manté el nivell de les retallades d'aquest any, fia l'obtenció de 2.500 milions a una complicada negociació amb l'Estat, recupera la paga extra dels treballadors públics i el sou i la jornada dels interins i manté la prioritat de la despesa social.
De moment, la federació no té el suport ni la garantia de l'abstenció de cap partit per entomar el debat a la totalitat del dia 17, el de presa en consideració, mentre que el PSC ja ha anunciat que presentarà una esmena de rebuig.
Mas-Colell no va voler entrar en les incerteses que amenacen l'encallament dels comptes, inclosa una possible pròrroga dels comptes d'aquest any. En el millor dels casos, si tots els tràmits prosperessin, el pressupost s'aprovaria el 4 de febrer. ERC confia que l'avançament electoral i la consegüent dissolució del Parlament faran decaure els comptes. “Convido tots els grups parlamentaris a considerar-los amb una perspectiva de realisme”, va deixar anar el conseller.
Deutes pendents
Per obtenir els 2.500 milions que falten per quadrar els números, Mas-Colell confia en la negociació política amb l'Estat en dos fronts: un enèsim intent per relaxar l'objectiu de dèficit (del 0,7% pel 2015) i la reivindicació de deutes històrics i altres ingressos justificats.
Quant al dèficit, la Generalitat insisteix que l'Estat incompleix els criteris de la llei d'estabilitat pressupostària i defensa que li correspondria un llindar de l'1,62%. De fet, el govern de Mas ja ha acudit als tribunals per demanar un repartiment de l'esforç ajustat a la llei. La carpeta dels deutes inclou els eterns 759 milions de la liquidació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, 789 més corresponents a la bestreta del fons de competitivitat del finançament i una compensació de 635 milions pels impediments en l'aplicació de l'import de dipòsits bancaris. En total, 2.183 milions. Tot i que el govern calcula que Madrid li deu 3.967 milions en inversions en infraestructures des del 2008 segons l'Estatut, Mas-Colell prioritza els 759 perquè els dos governs (amb José Luis Rodríguez Zapatero encara de president) en van acordar el pagament, que mai va arribar.
Mas-Colell descarta ajustar els comptes amb més retallades sobre la despesa pública: “No es pot rebaixar més sense perjudicar la prestació de serveis.” Al·lega que la tisorada que “calia fer” ja ha estat executada i sosté que ja no es pot anar més enllà. Tampoc preveu un increment dels impostos tan elevat ni confia a sumar ingressos extraordinaris per la venda de patrimoni o concessions, vist el fracàs de l'intent d'aquest any d'ingressar per aquesta via 2.318 milions. Amb tota probabilitat, només n'aconseguirà més de 300. Aquest cop n'ha consignat 317.
El govern no té paga
Artur Mas i els consellers van acordar renunciar a la paga doble, tot i que els alts càrrecs sí que la recuperaran. Mas-Colell va demanar posar fi al “populisme” de “fustigar” les retribucions dels professionals “que podrien guanyar molt més en el sector privat”. La Generalitat preveu gastar 581 milions en la recuperació de la tisorada salarial, imposada durant tres anys.
Vuit taxes noves per recaptar 13 milions
El govern ha inclòs la creació de vuit taxes noves i la modificació de 32 de ja existents per recaptar 13,1 milions d'euros en la llei d'acompanyament del pressupost. Es multarà l'oferta de serveis de taxi que no disposin de la llicència o l'autorització corresponent, amb penalitzacions d'entre 250 i 6.000 euros. És una mesura pensada per evitar la proliferació del servei de transport que presta Uber.
L'executiu també preveu modificar la llei de turisme per ampliar la capacitat inspectora i disciplinària de l'administració contra els pisos turístics il·legals. Es tipificaria com a infracció específica l'incompliment de l'obligació de fer constar el número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya en tot tipus de material publicitari de l'allotjament. També es modifica l'impost sobre les estades en establiments turístics, per ampliar l'exempció de pagament dels 16 als 18 anys. Es redueix la càrrega administrativa del contribuent per a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s'actualitzen els tipus de gravamen dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus. A més, la llei incorpora un recàrrec del 20% en el gravamen general del cànon de l'aigua que es calcula que repercutirà sobre el consumidor en un 1%.
