El fiscal vol que el TSJC uneixi les denúncies pel 9-N
Si les acumula i admet a tràmit, també inclouria els consellers Homs i Espadaler, a més del president Mas i les conselleres Ortega i Rigau
Prevaldria la primera querella, de Manos Limpias
La fiscalia superior de Catalunya va demanar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que “acumuli en una sola causa” totes les denúncies i querelles dirigides contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i membres del seu govern, que “tinguin com a eix central els actes de preparació i celebració de l'acte participatiu del 9-N”, tal com fixa l'article 17 de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) davant la connexió d'uns fets malgrat que es denunciïn distintes persones.
Així respon la fiscalia a la petició que va fer-li el TSJC, el 24 de novembre passat, en informar-li que hi ha 23 querelles i denúncies contra el president i diversos consellers per l'organització del 9-N.
En l'escrit, la fiscalia, però, no detalla quin magistrat del TSJC hauria d'estudiar totes aquestes causes juntes, ni que s'uneixin a la seva querella, feta a Madrid i presentada el 21 de novembre passat contra el president Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
La llei fixa que la primera denúncia o querella presentada és la que arrossegaria la resta. En aquest cas és la querella que va presentar el sindicat ultradretà Manos Limpias, l'1 d'octubre passat, contra Mas, Ortega i Rigau, però també contra els consellers Francesc Homs i Ramon Espadaler. El magistrat ponent que té la querella de Manos Limpias sobre la taula és Joan Manel Abril, que encara espera la resposta de la fiscalia catalana (retinguda a Madrid, segons fonts judicials) sobre si l'ha d'admetre a tràmit o no. Manos Limpias ja ha demanat al TSJC aquesta acumulació i que el magistrat a qui li va tocar estudiar la querella de la fiscalia, José Francisco Valls, no en faci cap pronunciament i doni la causa al seu homòleg.
Ara, el TSJC haurà de resoldre si acumula totes les querelles i denúncies i alhora si les admet a tràmit. Això pot implicar que els consellers Homs i Espadaler també hi siguin inclosos. L'alt tribunal català, a més, ha de pronunciar-se sobre si admet a tràmit la querella de la fiscalia. Es preveu que pot ésser a mitjan desembre i, si no, després de Nadal.
LA XIFRA
El Suprem i els serveis jurídics
Els serveis jurídics de la Generalitat fa temps que treballen en les possibles conseqüències legals de la convocatòria del 9-N pels màxims representants del govern, malgrat que ara s'ha sabut que el president Mas i la consellera Ortega han optat per contractar un advocat privat en cas que el TSJC admeti a tràmit la querella de la fiscalia contra ells.
Un tema complex jurídicament i a debat –que ja estudien les advocades dels serveis jurídics– és el recorregut legal que pot tenir la querella si és admesa o no a tràmit, i quan el cas (en forma de recurs) pot arribar a mans del Tribunal Suprem.
