Iceta creu que Mas amenaça de trencar per canviar Espanya
El líder del PSC afirma que la majoria de catalans no són independentistes i avisa que no hi ha més sortida que l'estat plurinacional
Diu que el procés silencia el principal problema: l'atur massiu
El líder del PSC, Miquel Iceta, va aprofitar la seva conferència posterior al 9-N per explicitar com mai el que pensa de l'estratègia de CiU i el president Mas respecte al procés: la independència és el mitjà; l'objectiu és aconseguir un nou estatus dins de l'Estat espanyol. I això –va avisar– és jugar amb foc, perquè s'amaga a la ciutadania el veritable objectiu.
“Potser algú pensa que demanar la independència és la millor manera de negociar un nou estatus en el marc espanyol. Però cal dir-ho. Cal fer saber que aquesta és la meta. Em poden dir: cal apuntar a 10 per obtenir 7 o 8. Això és vàlid en una taula de negociació. Però és moralment inacceptable quan un responsable polític s'adreça a la ciutadania, i no explica la veritat. O tota la veritat”, etzibava Iceta en la seva conferència d'ahir a les Drassanes de Barcelona.
A més, el líder del PSC afirma que aquest “objectiu real” del president Mas no és un objectiu “de país”, sinó “de partit”, i critica que s'engegui “la bona fe i el patriotisme del poble de Catalunya” pel pedregar, amb els costos personals i col·lectius que això suposarà.
Iceta està convençut que la majoria de catalans no volen la independència: “Ja ho vàrem veure el 9 de novembre.” La independència no és la solució màgica als problemes com, segons ell, pretenen fer veure els líders independentistes. El problema, segons ell, és que, després de fracassar el 2012 amb el pacte fiscal i el 2014 amb la “consulta desitjada”, el president Mas enfila ara el repte de la independència, que, segons va dir, també està condemnat al fracàs. El PSC reafirma que no hi ha ni hi haurà una solució unilateral cap a la independència perquè Catalunya no es troba en cap dels tres supòsits històrics de sorgiment de nous estats: els processos de descolonització, l'acord bilateral (Txèquia i Eslovàquia) o l'ensorrament d'un sistema (el soviètic). Però, sobretot, perquè a la Unió Europea del segle XXI les interdependències són creixents i les sobiranies compartides i tots els estats membres volen avançar “cap a una major integració, no cap a una major disgregació”, segons Iceta. No veu altra sortida al bloqueig provocat pel xoc permanent entre Rajoy i Mas que el diàleg, la negociació i la transformació de l'Estat espanyol en un estat federal i plurinacional. Amb un nou model de finançament, que podria començar perquè l'Estat assumeixi com a pròpia una part del deute de les comunitats.
Qui serà el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat si s'avancen les eleccions afirma que els principals problemes del país són l'atur massiu, l'increment de les desigualtats i la pobresa, i la falta d'oportunitats, especialment per als joves.
Iceta insta la política catalana a deixar de mirar-se el melic i a adonar-se que el món està canviant i molt ràpidament. I que els reptes d'aquest nou món són eliminar els paradisos fiscals, corregir la hipertròfia del sistema financer, obligar les multinacionals a pagar impostos on fan beneficis, minimitzar la probabilitat d'una nova crisi com aquesta i culminar la integració europea. Adverteix que els països avançats debaten això i, “malauradament” Catalunya, no.
LES FRASES
Un grup se'n desmarca i manté l'ideal del dret a decidir
“Catalunya és una nació i té dret a decidir si vol ser un estat dins o fora d'Espanya, a fixar i negociar condicions en els dos casos.” Ho afirmen, en un article ahir a El Periódico, vint càrrecs del PSC, entre els quals hi ha l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el de Terrassa, Jordi Ballart, i el de Palafrugell, Juli Fernàndez; el diputat Xavier Sabaté, i el candidat a Barcelona, Jaume Collboni. Tots ells fan un pas més respecte al discurs d'Iceta i reivindiquen “un canvi en profunditat” que el PSC pot fer, en els àmbits social, econòmic i cultural. Alhora aposten per “revisar lleialment, però radicalment”, la relació amb el conjunt de l'Estat. L'article critica els atacs del PP a l'autogovern, la llengua i la cultura, però denuncia que “pretendre que es resoldrà amb una independència més fictícia que real és un gripau difícil d'empassar”. A més, critiquen la llista “de país” perquè posa “la pàtria per sobre de tot”, i alerten que una acció unilateral “no aconseguirà el reconeixement de l'Estat espanyol ni de cap altre”, i auguren “més anys d'incertesa i de conflicte amb els veïns”.
