“És el mes de les conferències, oi?”, va comentar, rialler, l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en arribar a la primera fila de la sala Marquès de Comillas del Museu Marítim de Barcelona. Aquesta primera fila era una barrija-barreja singular, en la qual hi havia, a més d'Hereu, el notari Juan José López Burniol, el president del grup Focus Daniel Martínez i alguns dels escuders del líder del PSC, Miquel Iceta, com són Maurici Lucena, Àngel Ros i Assumpta Escarp. Amb Ros i Escarp i el candidat dels socialistes a Barcelona, Jaume Collboni, va entrar a la sala Iceta, en la tercera conferència política d'estat de la qüestió que escolta el país, d'ençà que el 25 de novembre el president Mas va exposar el seu full de ruta. A un extrem de la primera fila hi va quedar Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament. En aquesta mateixa primera fila hi havia cadires guardades amb els noms de l'actor Ramon Madaula i el periodista Xavier Sardà, però al final no van poder ser-hi. A un dels laterals, la primera fila era ocupada per representants de la resta dels partits polítics al Parlament (menys la CUP), amb Marta Rovira (ERC) asseguda al costat d'Enric Millo (PP). Curiosament, la traductora de la conferència en el llenguatge sordmut estava situada en aquest lateral.

En la qüestió formal la conferència d'Iceta va ser un a mig camí de Mas i Junqueras: discurs llegit, que, en canvi, tenia força de contraconferència i míting pel que fa al missatge, amb atacs diversos i sostinguts a Mas i al sobiranisme: “Estem atrapats en una nòria que no para de donar voltes i que no ens porta enlloc”; “la majoria de catalans no volem la independència, ho vam veure el 9-N, ni la volem ni ens convé”. Entre el públic (unes 700 persones, amb gent dreta), es repetia aquella barrija-barreja de la primera fila: militància amb aire de militància de base i fins i tot resistent, alcaldes socialistes i polítics que ja no ocupen la primera fila o, directament, han passat al rengle de les antigues glòries: Pere Navarro (amfitrió dels representants dels altres partits abans de començar l'acte), Manuel Royes, Celestino Corbacho, diversos exregidors de Barcelona o Manuela de Madre, que va tenir una animada conversa amb Isidre Molas i Hereu.

Iceta va engegar amb una declaració d'intencions que marcaria tot el seu parlament, i que va provocar el primer aplaudiment: identificar la crisi i els seus efectes com el principal problema del país. Després, el gavadal de dades econòmiques va enfredorir l'atmosfera, que va remuntar amb algunes frases força aplaudides: “És inadmissible l'intent d'equiparar catalanisme amb independentisme. Hi ha catalanistes que no som independentistes.” I aquí va recordar els noms d'alguns socialistes històrics, aplaudits per una militància que en aquest moment semblava enorgullir-se del que havia estat i volia que seguís sent aquest partit.

En acabar el seu discurs, amb les paraules “reforma federal” ressonant encara en l'auditori, van posar la música habitual del PSC en campanya. Iceta, que havia dit que no compartia l'avançament electoral, va baixar i va repetir el ritual d'encaixades d'aquest temps de conferències. Una de les abraçades més afectuoses va ser del president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà. A fora, la gent, com retrobada després de temps de no veure's, aprofitava per fer-la petar.